Dos dels principis rectors del sistema educatiu català són la inclusió escolar i la cohesió social (art. 2.1.f LEC). La inclusió escolar és alhora un dels principis bàsics de l’educació, d’acord amb l’article 1.b) de la LOE, que al seu títol II (“Equitat en l’educació”) esmenta l’acció que han de dur a terme les administracions educatives en aquest àmbit i conté previsions en relació amb l’ “Alumnat amb necessitat específica de suport educatiu” (capítol I) i la “Compensació de les desigualtats en educació” (capítol II).

El 27 d’abril de 1947 va ser un dia de festa grossa a Montserrat amb motiu de l’entronització de la imatge de la Moreneta en el seu nou tron de plata. Avui fa 75 anys Montserrat es va vestir de festa en una diada que no va tindre només una dimensió religiosa, sinó que va ser també un acte d’afirmació catalanista, un esdeveniment que la dictadura no va poder evitar.

Entre las cartas a las siete iglesias y las visiones de los siete sellos, el libro del Apocalipsis presenta a Juan invitado a contemplar el cielo y a una liturgia celestial que acaba con una doxología – estallido de alabanza dirigida a quien se sienta en el trono y al Cordero – que leemos en la segunda lectura de este domingo ( Ap 5,11-14).

Entre les cartes a les set esglésies i les visions dels set segells, el llibre de l’Apocalipsi presenta Joan invitat a contemplar el cel i una litúrgia celestial que acaba amb una doxologia – esclat de lloança dirigida al qui seu al tron i a l’Anyell – que llegim a la segona lectura d’aquest diumenge ( Ap 5,11-14).

(Arrels Sant Ignasi) De les moltes maneres de com podríem definir Arrels Sant Ignasi la que més ens agrada és la de dir que som una comunitat, una comunitat de persones al servei de persones. I és que la dimensió comunitària obre un ventall molt ric de joc de relacions. 

L’Empar Gil, amiga de la Mercè, la meva dona, i per extensió amiga meva, el Dilluns Sant va patir un vessament cerebral. La van mantenir en vida perquè era donant d’òrgans i calia fer-ho així per poder extreure’ls-hi amb garanties, i va morir el dimecres. Tenia 66 anys.

Impossible, després de l’Octava de Pasqua, i ja dins de la Segona Setmana de Pasqua, que passin desapercebuts els gestos i les actituds dels primers deixebles de Jesús en les lectures dels dies immediats a la Resurrecció.

La matinada d’aquest diumenge ens ha deixat el pare Josep Massot, historiador i filòleg, Doctor Honoris Causa per diverses Universitats, Medalla d’Honor 2018 de la Xarxa Universitària Lluís Vives, que agrupa les 22 Universitats dels Països Catalans, membre de la Secció Històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2012.

(ISCREB) Rússia ha envaït per la força de les armes Ucraïna i ha esclatat una guerra de proporcions inimaginables i de difícil resolució. Davant la cruel realitat de la guerra es poden tenir reaccions de tota mena, poden ser d'abatiment, por, tristesa i desolació o bé de ràbia i ganes de venjança, i per defensar-nos, voler acabar amb tot això per la força de les armes.

Shantideva, savi i erudit budista del segle VIII, diu: “Contempla els altres com si fossin part del teu propi cos. Així com consideres cada part del teu cos com el teu cos i les protegeixes totes del dolor, tots els éssers han de ser igualment protegits”. En cas contrari, seria com si l’estómac, per exemple, volgués funcionar per sí mateix, independentment de la resta del cos, procuraria, aleshores, el seu propi benefici i menjaria indefinidament.