En el segon viatge missioner, Pau , Siles i Timoteu feren una estada a Filips on foren empresonats; un terratrèmol els va alliberar. Assabentats els magistrats de Filips que eren ciutadans romans es van disculpar, els van alliberar i els van demanar que abandonessin la ciutat. Així fou com desprès de passar per Amfípolis i Apol·lònia arribaren a Tessalònica, una ciutat amb un important port marítim a uns 300 Kms al nord d'Atenes. A canvi del seu suport a August, els romans van fer de Tessalònica una ciutat important.

El mal humor, l'apatia, l'amargor, el derrotisme, així com la tristesa, no són bons signes ni consellers; és més, hi ha vegades que la tristesa té a veure amb la ingratitud amb estar tancat en sí mateix i un es torna incapaç de reconèixer els regals de Déu. (Papa Francesc)

 

Homilia de la solemne Missa Major de Sant Narcís

Catedral de Girona. 29 d’octubre de 2019.

Francesc Pardo, bisbe de Girona

 

Bisbe Carles, consell Episcopal, rector de la basílica, degà i membres del Capítol de la Catedral, preveres, diaques, seminaristes, acòlits. Germanes i germans.

[Foto: Bisbat de Girona]

Artícle publicat a La Vanguardia, en l'edició de diumenge dia 27 d'octubre 

(Fra Josep Manuel Vallejo) 

Un dels esports més practicats pels humans de les nostres latituds és el de la murmuració, que consisteix en parlar malament de l’altre, quan no hi és present.

Però, fixem-nos que quan critico a alguna persona per alguna cosa que no fa bé, pressuposo que jo ho faig bé. Si li dic que dibuixa malament, és perquè jo dibuixo bé. Si li dic que canta malament, és perquè jo canto bé. Si penso que porta una vida poc cristiana, és que penso que jo sí que la porto...

XXX Diumenge del Temps Ordinari, 27 octubre 2019
Basílica Vaticana

La Paraula de Déu ens ajuda avui a pregar a través de tres personatges: en la paràbola de Jesús preguen el fariseu i el publicà, en la primera Lectura es parla de la pregària del pobre.

 

 

La ràdio i la televisió donen molta importància als temes de proximitat i actualitat. És a dir, al que és a prop en el temps i en l’espai. I és clar, aquests temes agafen una importància i una urgència que de fet poden desplaçar realitats molt més importants que són lluny o de fa dos o tres dies. Una desgràcia a Badalona de fa una estona, la vius amb major intensitat que una barca carregada d’immigrants que s’enfonsa en el Mediterrani fa cinc dies.

Que limitats que som!! Aquesta és la primera consideració.

 

Avui s’ha tret el dictador Franco del Valle de los Caídos. Avui és un dia una mica millor per a tots els qui van patir la seva dictadura. Tan se val on estigui enterrat ara, el que és important és que no està el seu mausoleu de la repressió. Aquesta exhumació era necessària per respecte als morts republicans que estan en les osseres d’aquesta basílica. Avui, som un mica més dignes. Ara està per resoldre el futur d’aquest gran mausoleu on perviu encara la força simbòlica del monumentalisme franquista, gran monument a la memòria de la indignitat.