Quan va morir la Maria Dolors, una persona, que no sabia massa què fer i volia quedar bé, em deia: “Ja ho veuràs, amb el temps superaràs aquesta tristesa”. Quin desencert! Es pot salvar la bona intenció, però hauria estat molt millor callar i restar al costat. No feien falta paraules, sinó escalfor.

Diumenge XIII de durant l’any

Barcelona, 28 de juny de 2020

Quin és el model de família? No és el patriarcal en el que l’home és l’amo absolut. El model de família és el de convivència, en el que entre tots ho hem d’anar fent tot. És a dir: rebre l’altre com si fos Déu mateix.

Aquí no hi ha conflicte sinó col·laboració. Saber i voler comunicar-se amb respecte, amb discreció i llibertat.

El 27 de juny de 1920, ara fa 100 anys, el valencià Enric Reig Casanova va fer la seva entrada a València, com a nou arquebisbe d’aquesta diòcesi.

Nascut a València el 20 de gener de 1859, tot i que la seva família era originària de la vila d’Agullent, Enric Reig va fer el batxillerat a l’institut de Xàtiva i els estudis eclesiàstics al Seminari de València. Però poc abans de la seva ordenació presbiteral, Reig deixà el Seminari i es va casar. A la mort de la seva dona i de la seua filla, el 1885, víctimes de l’epidèmia del còlera, Reig decidí fer-se capellà.

Audiència General 24 de juny 2020

La pregària de David

Estimats germans i germanes, bon dia!

Hemos llegado al final de curso. Estos días los/las maestros/as y profesores/as han finalizado este atípico curso, se forman y ya están preparando la denominada 'nueva normalidad' para el próximo curso. Habría muchos aspectos a considerar sobre lo que ha pasado en el mundo educativo y como se ha actuado en respuesta a la crisis de salud y las situaciones asociadas al confinamiento. Ante una situación muy difícil para muchos, en general, los maestros y profesores de los centros educativos han hecho un gran trabajo.

Hem arribat al final de curs. Aquests dies els/les mestres i professors/res han finalitzat aquest atípic curs, es formen i ja estan preparant la denominada ‘nova normalitat’ pel curs vinent. Hi hauria molts aspectes a considerar sobre el que ha passat al món educatiu i com s’ha actuat en resposta a la crisi de salut i les situacions associades al confinament. Davant una situació molt difícil per molts, en general, els mestres i professors dels centres educatius han fet una gran feina.

Aquests dies estic impartint un curs de mentoratge i aquest fet m’ha portat a recordar l’estimat pastor Josep Monells, el meu primer mentor. Sense més intenció que fer esment de la referència bíblica va ser com quan Elies va cridar Eliseu. Diu el text bíblic de l’Antic Testament que “Elies passà pel costat d’Eliseu i li va tirar el seu mantell al damunt”, 1 Reis 19,19. En aquell temps aquest gest significava una crida i una investidura per servir al Déu de la Bíblia.

El segundo libro de los Reyes es el último de los que forman la historia deuteronomista (Josué, Jueces, 1.2 Samuel y 1.2 Reyes). En él se encuentra el ciclo de narraciones que tienen como protagonista el profeta Eliseo. De estas narraciones leemos, en la primera lectura de este domingo (2Re 4,8-11.14-16a), la primera parte del relato que explica la resurrección del hijo de una sunamita.

El segon llibre dels Reis és el darrer dels que formen la historia deuteronomista (Josué, Jutges, 1.2 Samuel i 1.2 Reis). En ell s’hi troba el cicle de narracions que tenen com a protagonista el profeta Eliseu. D’aquestes narracions llegim, a la primera lectura d’aquest diumenge (2Re 4,8-11.14-16a), la primera part del relat que explica la resurrecció del fill d’una xunemita.

A Albània, país que va patir una dictadura fortíssima durant molts anys, vaig aprendre que les representacions de Sant Joan Baptista també podien ser alades. El Precursor era representat com un àngel, sense espasa ni llança, només amb el seu vestit de pells que ens recordava la vida de Sant Joan en el desert.