En el marc de la diada de Sant Jordi, el passat 23 d’abril l’alumna Alexia Sànchez, del Col·legi Claret de Barcelona, va rebre el segon premi d’accèssit del Concurs de Fotografia FEAC-Santillana. Van fer acte de lliurament Eloi Aran, responsable del programa FEAC de l’Escola Cristiana, i David Iranzo, de l’editorial Santillana.

L’anunci fet pel Govern en dies passats, que ha estat confirmat en la darrera disposició del Departament de Salut sobre la pròrroga i/o modificació de les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19, aporten un bri d’esperança pel que fa a la celebració d’un final de curs en un escenari molt proper a la plena normalitat.

Fa ja molts anys, cap a la meitat dels 70, en una de les jornades que cada any en el temps de Nadal organitzava, i continua organitzant, l’Associació Bíblica de Catalunya, hi va fer una ponència l’Alfons Comín. El tema de les jornades devia ser alguna qüestió social, m’imagino. Jo hi vaig assistir, i de la ponència aquella només en recordo una cosa, que certament no era cap qüestió central en el que va dir.

El d’avui és un relat senzill però que vull compartir amb vosaltres. M’explicava una molt bona amiga què n’havien tret de bo de passar el Covid. El van agafar tota la família i anaven fent el que podien amb l’ajuda dels veïns, què n’és d’important el bon  veïnatge! -llàstima que a vegades en l’activitat del dia a dia  l’oblidem i no el cuidem-. Quan la telefonava em deia que anaven passant alguns dies pitjors, altres de millors, però el més important és que estaven junts i a casa. Fins que en un dels seguiments al centre mèdic van dir que havien d’ingressar al pare.

El deixeble que Jesús estimava apareix en l’evangeli de Joan en quatre moments: en el sopar de comiat (13,22), al peu de la creu (19,25-27), anant cap al sepulcre de Jesús (20,2-10) i en el darrer relat d’aparició (21,1-7.18-25). Aquest deixeble tan proper a Jesús no formava part del grup dels dotze i esdevingué, després de la mort de Jesús, l’iniciador d’una predicació i d’una interpretació dels fets i de l’ensenyament de Jesús molt diferents als que s’havien fet fins al moment.

El discípulo que Jesús amaba aparece en el evangelio de Juan en cuatro momentos: en la cena de despedida (13,22), al pie de la cruz (19,25-27), yendo hacia el sepulcro de Jesús (20,2 -10) y en el último relato de aparición (21,1-7.18-25). Este discípulo tan cercano a Jesús no formaba parte del grupo de los doce y se convirtió, después de la muerte de Jesús, el iniciador de una predicación y de una interpretación de los hechos y de la enseñanza de Jesús muy diferentes a los que se habían hecho hasta el momento.