Ara que el CPL ha recuperat l’activitat habitual (aplicant les mesures de seguretat recomanades), els consells de redacció de les revistes s’estan reunint per primera vegada des de fa molts mesos. Entre moltes altres qüestions, una de les preguntes que més s’han fet és: ¿Per què durant el confinament no es va promocionar molt més la Litúrgia de les Hores, si és un dels mitjans que té l’Església per fer comunitat, fins i tot en la distància?
(Fra Josep Manuel Vallejo) Quan hom visita el convent dels primers frares franciscans a l’interior de l’actual “Sacro Convento” d’Assís, hom descobreix dues sales grans de pedra amb volta de canó, en angle recte, que correspon al menjador, cuina i dormitori. I hom es pregunta: i l’església? I el frare-guia respon: al bosc! Els primers franciscans resaven al bosc, al temple de la creació, com a lloc ideal per proclamar la lloança de Déu junt amb les criatures.
La viña, sobre todo si es una plantación lozana, se convirtió, en el antiguo Oriente, en una imagen de bienestar y riqueza; la viña deliciosa dirá Isaías (Is 27,2-6). También en el antiguo Oriente la viña era imagen de la esposa o la novia, así lo encontramos en el libro del Cantar de los cantares: "Mi viña es para mí" dirá el joven (Ct 8,12). Siguiendo con el lenguaje de las imágenes, el cuidado que un labrador tiene de su viña se convertirá en imagen de la protección de Dios para con su pueblo.
La vinya, sobretot si és una plantació ufanosa, es va convertir, en l’antic Orient, en una imatge de benestar i riquesa; la vinya deliciosa dirà Isaïes (Is 27,2-6). També en l’antic Orient la vinya era imatge de l’esposa o la núvia, així ho trobem en el llibre del Càntic dels càntics: “La meva vinya és per a mi” dirà el noi ( Ct 8,12). Seguint amb el llenguatge de les imatges, la cura que un vinyater té de la seva vinya es convertirà en imatge de la protecció de Déu envers el seu poble.
La llibertat dels pares per triar, en la mesura del possible, el tipus d'educació que volen per als seus fills i filles; el centre on volen que rebin l'educació (que no només la instrucció) és un dret fonamental, reconegut com a tal per la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i per la Constitució Europea i per la resta de l’ordenament, nacional i internacional.
El mes de maig passat vaig parlar en aquesta pàgina de la mort, als 93 anys, de l’Antònia Doñate, l’Antonyita, una dona altament rellevant i significativa en la vida tant eclesial com cívica de Viladecans. Ara, aquest dissabte, li vam fer l’acte de comiat que llavors no va poder ser.
Aquest diumenge 27 de setembre, el papa ens convoca a celebrar la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, per així recordar la situació tràgica dels desplaçats interns, una drama sovint invisible que la crisi mundial, causada per la pandèmia de la Covid-19, ha agreujat.
(Artículo publicado en La Vanguardia el 23/9/2020)
La propuesta de incluir la enseñanza de la religión islámica en los centros públicos ha suscitado debate. Algunos rechazan la introducción de la asignatura de religión islámica argumentando que la educación pertenece a la esfera privada y que no debería de haber enseñanza de la religión en la escuela pública.
