Un any més ens disposem a celebrar la Jornada Mundial de la Pau, instituïda per Pau VI l’any 1967 per al primer dia de l’any civil.

 

 

Avui, dia 30, a la missa llegim una escena que semblaria posada al relat de Lluc com de passada, com si s’hi hagués colat de trascantó. L’escena és el final del relat de la presentació de Jesús al temple i diu, simplement, això:

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA CELEBRACIÓ DE LA 53a JORNADA MUNDIAL DE LA PAU. 1 DE GENER DE 2020

LA PAU COM A CAMÍ D’ESPERANÇA: DIÀLEG, RECONCILIACIÓ I CONVERSIÓ ECOLÒGICA

1. La pau, camí d’esperança davant dels obstacles i les proves

 IMMORTALITAT

Quina paraula: immortalitat!! Segons com, pot fer somriure o potser despertar un desig emboirat d’interrogants. Però el que és cert és que avui hi ha qui hi creu i investiga per anar allargant la vida, i fins i tot es pronuncia el mot “immoralitat”.

Sagrada Família

Barcelona, 29 de desembre de 2019

A moltes llars ja no es parla de Déu. Els nens no poden aprendre a ser creients al costat dels seus pares. A casa ningú no els inicia en la fe. Les seves preguntes religioses es fan incòmodes i de seguida es desvien cap a coses més pràctiques. El que es transmet de pares a fills no és fe, sinó indiferència i silenci religiós. Així doncs, no és gens estrany que trobem entre nosaltres un nombre cada cop més gran de nens sense fe.

Com ja hem explicat en les dues setmanes anteriors, aquestes oracions per a la missa que vam començar a publicar l’Advent de l’any 2018, acaben de sortir recollides en un llibre que porta el títol de “Noves oracions per a la missa” i que podeu trobar a la venda a la llibreria Claret. En ell es troben totes les oracions per als diumenges i dies feiners del Propi del Temps, i també les del Propi dels Sants i Santes. Aquest bloc, doncs, ha acabat la seva funció, de manera que aquesta és la seva última entrega.

Nadal 2019

Barcelona, 25 de desembre de 2019

Què és la festa de Nadal? Tota la festa de Nadal és una cordial invitació a l’alegria i al gaudi. El relat del naixement de Jesús ve precedit precisament per aquestes paraules de l’àngel: “Us porto la bona notícia, la gran alegria per a tot el poble.”

 

 

És realment just i necessari,

és el nostre deure i és la nostra salvació,

que sempre i en tot lloc us donem gràcies,

Pare sant.

Perquè avui, Pare, arriben a terme

les promeses que havíeu fet al vostre poble d’Israel

i a tota la humanitat.

Avui, en la nit de Betlem,

de santa Maria Verge,

i acompanyat de l’amor fidel de sant Josep,

el vostre Fill s’ha fet home.

Ell neix enmig nostre

per compartir plenament la nostra vida tan feble,

per guiar-nos en el camí del vostre amor

“S’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre”. Aquesta darrera frase del Magníficat de Lluc fa sentir-nos fills de la promesa. Els cristians formen part d’un llinatge que representa una continuïtat en l’esperança de la salvació. Som hereus de les successives promeses fetes per Déu al llarg de la història de la humanitat. Al llarg de la història d’Israel trobem que Déu s’adreça al seu poble per prometre-li el perdó dels seus pecats i la salvació. Déu no respon per encàrrec de les persones o pels seus improperis.

Aquests dies a la rambla hi ha molta gent que va amunt i avall. Tu t’has assegut en un banc i, després de mirar el moviment ambiental, et poses les ulleres de sol. Vas obrint pas a la rambla interior.

Què et passa? 

Ja imagino què em diries: Ni jo mateixa ho sé. Si ho tingués clar no m’haguera posat les ulleres de sol. Continuaria mirant les parelles, els nens, les persones que van cap a casa, aquelles que sempre corren... Però necessito distanciar-me. Estic confosa i emocionada, i per ara encara no en sé la raó.

O potser sí, que la començo a entendre.