(escrit en el 51è aniversari de la meva ordenació presbiteral)

Aquests dies, tot el poble està perfumat: fa olor d’oli nou, del fruit de la olivera, signe de pau.

Audiència General 17 de juny 2020

Catequesi - 7. La pregària de Moisès

Estimats germans i germanes, bon dia!

En el nostre itinerari sobre el tema de la pregària, ens estem adonant que a Déu no li ha agradat mai tenir tractes amb els qui fan oracions “fàcils”. Moisès tampoc serà un interlocutor “dèbil”, des del primer dia de la seva vocació.

He trobat colpidor el valent testimoni de Jordi Pesarrodona, exregidor de Sant Joan de Vilatorrada, en una entrevista a la revista Catalunya Cristiana i que recull la seva intervenció en el cicle, “Memòria, resilència i superació de sentiments de guerres i dictadures”, un acte organitzat per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU.  Ja fa dos anys, Jordi Pesarrodona també participà en un debat on va

Ja som a final de curs, a les escoles i facultats ja posem les notes finals als nostres alumnes. Les darreres classes les hem passat sense comiats especials, sense intercanvi d’abraçades i petons, sense les mirades d’alegria i agraïment  per haver compartit tantes hores de presència a les aules, bé,  aquest semestre extraordinari a “les aules virtuals”.

 Retomamos este domingo las lecturas correspondientes al tiempo litúrgico llamado "durante el año" o "ordinario". En este domingo 12º, la segunda lectura corresponde a un fragmento de la carta a los Romanos que seguiremos leyendo hasta el domingo 24. En el texto que leemos Pablo expone el significado de la obra liberadora de Cristo dirigida a toda la humanidad y que tiene implicaciones para quienes no forman, no han formado ni formarán más parte del pueblo de Israel.

Reprenem aquest diumenge les lectures corresponents al temps litúrgic anomenat “durant l’any” o “ordinari”. En aquest diumenge 12é, la segona lectura correspon a un fragment de la carta als Romans que seguirem llegint fins al diumenge 24. En el text que llegim Pau exposa el significat de l’obra alliberadora de Crist adreçada a tota la humanitat i que té implicacions pels qui no formen, no han format ni formaran mai part del poble d’Israel. A fi d’aconseguir el seu propòsit l’apòstol contrasta la influencia d’Adam i la de Crist que resulta desmesuradament superior a la d’Adam.

Aquest escrit vol donar resposta a l’article de Ramon Bassas a la revista cristiana Foc Nou, en què  justificava la tasca de l’Exèrcit en aquests mesos, i demanava un reconeixement explícit a tota la institució. Des del respecte a la discrepància, la nostra condició de cristians ens fa veure d’una altra manera el compromís evangèlic.

Les societats d’avui dia han esdevingut plurals i multireligioses, gairebé a tot el món. Es tracta d’una situació sense precedents, que ens obliga a assimilar grans canvis a una velocitat exorbitant. És un repte que hem d’estar disposats a afrontar i, a l’hora, una oportunitat que hem de saber aprofitar.

 

 

A finals de maig, la revista Galilea.153, que publica el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona i que porta per subtítol “Litúrgia, pastoral, vida cristiana” va convocar una reunió telemàtica del seu consell assessor per respondre a una pregunta: “¿Quines reflexions ens suscita la situació de confinament que estem vivint a causa del coronavirus?”. Dels resultats d’aquesta reunió se’n parlarà en un número proper de la publicació.