Audiència General 24 de juny 2020

La pregària de David

Estimats germans i germanes, bon dia!

Hemos llegado al final de curso. Estos días los/las maestros/as y profesores/as han finalizado este atípico curso, se forman y ya están preparando la denominada 'nueva normalidad' para el próximo curso. Habría muchos aspectos a considerar sobre lo que ha pasado en el mundo educativo y como se ha actuado en respuesta a la crisis de salud y las situaciones asociadas al confinamiento. Ante una situación muy difícil para muchos, en general, los maestros y profesores de los centros educativos han hecho un gran trabajo.

Hem arribat al final de curs. Aquests dies els/les mestres i professors/res han finalitzat aquest atípic curs, es formen i ja estan preparant la denominada ‘nova normalitat’ pel curs vinent. Hi hauria molts aspectes a considerar sobre el que ha passat al món educatiu i com s’ha actuat en resposta a la crisi de salut i les situacions associades al confinament. Davant una situació molt difícil per molts, en general, els mestres i professors dels centres educatius han fet una gran feina.

Aquests dies estic impartint un curs de mentoratge i aquest fet m’ha portat a recordar l’estimat pastor Josep Monells, el meu primer mentor. Sense més intenció que fer esment de la referència bíblica va ser com quan Elies va cridar Eliseu. Diu el text bíblic de l’Antic Testament que “Elies passà pel costat d’Eliseu i li va tirar el seu mantell al damunt”, 1 Reis 19,19. En aquell temps aquest gest significava una crida i una investidura per servir al Déu de la Bíblia.

El segundo libro de los Reyes es el último de los que forman la historia deuteronomista (Josué, Jueces, 1.2 Samuel y 1.2 Reyes). En él se encuentra el ciclo de narraciones que tienen como protagonista el profeta Eliseo. De estas narraciones leemos, en la primera lectura de este domingo (2Re 4,8-11.14-16a), la primera parte del relato que explica la resurrección del hijo de una sunamita.

El segon llibre dels Reis és el darrer dels que formen la historia deuteronomista (Josué, Jutges, 1.2 Samuel i 1.2 Reis). En ell s’hi troba el cicle de narracions que tenen com a protagonista el profeta Eliseu. D’aquestes narracions llegim, a la primera lectura d’aquest diumenge (2Re 4,8-11.14-16a), la primera part del relat que explica la resurrecció del fill d’una xunemita.

A Albània, país que va patir una dictadura fortíssima durant molts anys, vaig aprendre que les representacions de Sant Joan Baptista també podien ser alades. El Precursor era representat com un àngel, sense espasa ni llança, només amb el seu vestit de pells que ens recordava la vida de Sant Joan en el desert.

 

 

Dintre el meu procés personal de desconfinament, fa uns quants dies em vaig animar a muntar-me una excursió que em va fer tornar uns trenta-bastants anys enrere. L’excursió va ser a les ermites de Sant Miquel i Sant Martí de Mata, a Mataró, per camins que feien olor de fonoll i amb els marges plens de floretes. I això dels trenta-bastants anys enrere és perquè les ermites les tinc associades als inicis del moviment de joves de Mataró, que va acabar formant part de la Jobac.

Des que vas fer la pregunta em repeteixo molt sovint l’interrogant. No suporto enganyar-me. Però em fa certa por pensar que no hi ha ningú. Em trobaria absolutament sol i perdut en una habitació sense finestres i sense cap llum.

Cercant una sortida que m’ajudi a mirar atentament la realitat he subdividit la pregunta en dues. Em pregunto QUI hi ha dintre del meu cor i em pregunto QUÈ hi ha dintre del meu cor.

Diumenge XII de durant l’any

Barcelona, 21 de juny de 2020

L’Evangeli és exigent. I predicar el Regne de Déu, molt perillós. Per què? Perquè generarà conflictes: amb el poder establert i amb la mateixa Església.

L’Evangeli és bondat, misericòrdia, perdó i llibertat. Però, si acceptem això, ¿podem seguir indiferents davant de tants de sofriments, de tantes injustícies, de tantes cobdícies, de tants escàndols, com estem veient i vivint i suportant?

Que Déu ens doni llum i força per assumir-ho, per suportar-ho, per millorar-ho.