(Àlex Romero) Des que estic al Convent d’Arenys he anat alguns cops al metge: a una anàlisi de sang, al traumatòleg i al podòleg. Quan vaig anar a l’anàlisi de sang, em va atendre una infermera de mitjana edat i em va preguntar, entre d’altres coses, què estudiava. Tot i que em va costar, li vaig dir que estava estudiant per ser frare al convent dels Caputxins d’Arenys. Em va sorprendre que s’ho va prendre molt bé, fins i tot em va explicar que el germà d’un amic seu era monjo de Montserrat. 

En les democràcies modernes els poders legislatiu i executiu són jutjats pel poder judicial. El poder judicial es jutja a si mateix, encara que sigui en diverses instàncies. Què hem de dir, però, quan hi ha una única instància que s’ha de jutjar a si mateixa?

Primera part

Aquella mirada transparent i tan intel·ligent va provocar un moment de silenci, que tu Clara, que deus tenir 6 o 7 anys, vas aprofitar per fer la pregunta: “Escolteu, i per què hi ha fronteres?”

Ara sí, que el silenci era nostre. Tots callarem. Havíem estat comentant una notícia del diari. Tots els grans estats s’estan armant per defensar o atacar els satèl·lits que han enviat a l’espai i dels quals depèn pràcticament tota la informació i el control de les nostres societats i de les nostres vides.

Diumenge XXIII de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 8 de setembre de 2019

Hi ha quelcom que resulta escandalós i fins i tot insuportable a qui s’apropa a Jesús des del clima d’autosuficiència i d’afirmació personal i orgullosa de l’home del segle XXI.

Jesús és radical a l’hora de demanar una adhesió a la seva persona. Què vol dir això? Que l’home ha de subordinar-ho tot al seguiment incondicional de Jesús. Les paraules de Jesús són clares i rotundes: “El que no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.”

 

 

8 de setembre: Diumenge 23 de durant l’any

 

Pregària d’aplec:

Preguem. Déu de la llum i de la vida, que en Jesús ens heu mostrat una vida humana plena,

feu que, seguint-lo a ell, sapiguem ser, tant amb la nostra paraula com amb la nostra manera de d’actuar, llum per als qui tenim a prop.

Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.

 

Pregària de comiat:

Quan era petita ja sentia certa fascinació per les paraules: descobrir-ne curiositats, d’on venien, quina relació tenien amb altres paraules, m’agradava com sonaven i podia arribar a estar uns quants minuts repetint la paraula, gaudint dels sons... Però després d’estar tanta estona pensant-hi arribava un moment que aquella paraula se’m feia estranya i em costava associar-la a l’objecte corresponent: ves a saber com, havia perdut el significat. Arribada a aquest punt necessitava descansar una estona i redescobrir la paraula una altra vegada.

Redescobrim les paraules que pronunciem

Cuando era pequeña ya sentía cierta fascinación por las palabras: quería descubrir sus curiosidades, su origen, qué relación tenían con las demás palabras, me gustaba cómo sonaban y podía estar un buen rato repitiendo una palabra concreta, gozando de sus sonidos... Pero después de estar demasiado rato pensando en ella, llegaba un momento que esa palabra se hacía extraña y era difícil volver a asociarla con el objeto correspondiente: sin saber cómo, esa palabra había perdido su significado. En ese punto necesitaba descansar y volver a descubrir la palabra.

Redescubrir las palabras que pronunciamos

Leemos hoy un fragmento del evangelio de Lucas (Lc 14,25-33) que tiene como tema dominante las exigencias para ser un buen discípulo de Jesús. El texto queda situado justo después de la parábola del gran banquete, aquella en que se acaba buscando por las calles, plazas, caminos y huertos gente de todo tipo con el fin de llenar la sala del banquete (14,21-23). Se podría establecer un nexo entre esta gran convocatoria y las primeras palabras de nuestro texto: "Mucha gente caminaba con Jesús". En ambos casos se trata de un grupo numeroso y de origen indeterminado.

Llegim avui un fragment de l'evangeli de Lluc  (Lc 14,25-33) que té com a tema dominant les exigències per a ser un bon deixeble de Jesús. El text queda situat just desprès de la paràbola del gran banquet, aquella en que s'acaba cercant pels carrers, places, camins i horts gent de tota mena a fi d'omplir la sala del banquet (14,21-23). Es podria establir un nexe entre aquesta gran convocatòria i les primeres paraules del nostre text: "Molta gent feia camí amb Jesús".

(Moisès Martí) D’entrada voldria dir que he rebut la fe a través de la meva família, per tant, el meu itinerari personal d’alguna manera forma part de l’itinerari vital dels meus pares i després amb la resta de la família. Per posar en context d’on vinc, parlaré dels meus pares i germans: som naturals de Menorca; els pares quan es van conèixer van començar un projecte de vida en comunitat.