Una de les coses que vaig aprendre ja des de ben petita a casa amb els pares és que Déu sempre ens sorprèn, més del que podem imaginar.
És cert que tinc un caràcter positiu i sempre tendeixo a veure la part bona de les circumstàncies o de les diferents situacions de la vida malgrat viure en un món que es desintegra en la seva maldat, en el seu dolor i en el seu propi pecat.
No és que no vegi la realitat però penso realment que Déu segueix tenint un propòsit d’amor per a aquells que el busquen i una benedicció a través d’aquells que el lloen.