Alasdair MacIntyre (Glasgow, 1929), és un filòsof i sociòleg catòlic escocès que va ser professor a diverses universitats com les d'Essex (Anglaterra) i Vanderbilt (Estats Units). És “Senior Research Professor of Philosophy” a la Universitat de Notre Dame i és conegut pels seus treballs sobre l’Ètica de la virtut.  Va escriure el 2012 el llibre “Dios, Filosofía, Universidades. Historia selectiva de la tradición filosófica Católica”.

En un estat social i democràtic de dret un dels valors fonamentals sobre els que s’articula el seu ordenament és el principi de seguretat jurídica. Diem que la seguretat jurídica és certesa del dret. És a dir, la certesa sobre quina és i què contempla la norma que s'ha d'aplicar a cada cas. També és previsibilitat en els efectes de l'aplicació de les normes per part dels poders públics. La seguretat jurídica permet que es pugui tenir una expectativa raonablement fundada sobre les conseqüències jurídiques dels actes.

Els evangelis són un gènere literari peculiar que va néixer gràcies a l’enginy i la capacitat literària i narrativa de l’autor del que va ser escrit en primer lloc, que és el de Marc, que va redactar el seu llibre, segurament, entre els anys 65 i 70.

Graciela Speranza, autora argentina, ha publicado recientemente el libro Lo que no vemos, lo que el arte ve. El título es sugerente. El arte da visibilidad a realidades invisibles. Los significados que, a menudo, se escapan de nuestra conciencia quedan plasmados en las obras de los artistas. La pintura juega con las luces y las sombras, con las líneas y los colores. Los ojos que contemplan un cuadro se nutren, a través de la belleza de la obra pictórica, con los retazos de infinito.

Graciela Speranza, autora argentina, ha publicat recentment el llibre Lo que no vemos, lo que el arte ve. El títol és suggeridor. L’art dona visibilitat a realitats invisibles. Els significats que, sovint, s’escapen de la nostra consciència queden plasmats a les obres dels artistes. La pintura juga amb els llums i les ombres, amb les línies i els colors. Els ulls que contemplen un quadre es nodreixen, a través de la bellesa de l’obra pictòrica, amb els retalls d’infinit.

Una de les coses que vaig aprendre ja des de ben petita a casa amb els pares és que Déu sempre ens sorprèn, més del que podem imaginar.

És cert que tinc un caràcter positiu i sempre tendeixo a veure la part bona de les circumstàncies o de les diferents situacions de la vida malgrat viure en un món que es desintegra en la seva maldat, en el seu dolor i en el seu propi pecat.

No és que no vegi la realitat però penso realment que Déu segueix tenint un propòsit d’amor per a aquells que el busquen i una benedicció a través d’aquells que el lloen.

El títol d’aquest article, a part de ser, diguem-ho així, el “lema” dels boxejadors, fa també referència a unes paraules que trobem als Fets dels Apòstols, quan Sant Pau posa en boca de Jesús aquesta expressió: “Fa més feliç donar que rebre”. D’una manera semblant, Josep Massot, que ens ha deixat recentment, també deia: “Penso que és molt més útil treballar per als altres que no treballar per a un mateix”.

Fotografia: Premsa Ajuntament de Torrent, sota llicència C.C. BY-SA 2.0

(Fra Josep Manuel Vallejo)

Som secs. Una de les coses més curioses de la nostra forma de ser és que no ens creiem que veiem malament. Tots els evangelis diuen que som cecs: “teniu ulls i no hi veieu...” A l’evangeli de Marc, sobretot, el deixeble és un cec que no hi veu, per això necessita que Jesús l’il·lumini amb els seus criteris. (Llegir més)

La primera lectura de este domingo narra la finalización del primer viaje del proyecto misionero de Pau. El texto se encuentra en el libro de los Hechos de los Apóstoles (Hch 14,21b-27).

La primera lectura d’aquest diumenge narra l’acabament del primer viatge del projecte missioner de Pau. El text es troba al  llibre dels Fets des Apòstols (Ac 14,21b-27).