Audiència General 6 d’abril 2022

El Viatge Apostòlic a Malta

Estimats germans i germanes, bon dia i benvinguts!

Todos los relatos de los evangelios que narran la crucifixión y muerte de Jesús informan que Jesús fue crucificado junto con otros dos condenados. Sólo Lucas, cuyo relato leemos este domingo (Lc 22,14-23,56), amplifica esta información y recoge las palabras que los crucificados dirigen a Jesús, las que tienen entre sí y la respuesta de Jesús a uno de ellos.

Tots els relats dels evangelis que narren la crucifixió i mort de Jesús informen que Jesús fou crucificat juntament amb altres dos condemnats.. Només Lluc, el relat del qual llegim aquest diumenge (22,14-23,56), amplifica aquesta informació i recull les paraules que els crucificats adrecen a Jesús, les que tenen entre ells i la resposta de Jesús a un d’ells.

Vagi per endavant que el que escriuré no és amb cap ànim de generar malestar ni desacreditar a ningú. Però necessito fer d’altaveu d’una pregunta que em consta que no sols va iniciar un debat a la sobretaula de casa meva fa unes setmanes, per què a aquests sí mare? Per què a ells se’ls està facilitant l’arribada, l’acollida, els “papers”, l’escolarització immediata.... 

Marian Rojas Estapé, nieta del que fue conocido economista Fabià Estapé, es médico psiquiatra e investigadora del Instituto Español de Investigaciones Psiquiátricas. Investiga las hormonas especialmente el cortisol y la oxitocina. Es divulgadora científica y publicó un libro que se ha convertido en best seller “Cómo hacer que te pasen cosas buenas” (2019), da conferencias, comparte vídeos en la red muy visitados, y recientemente ha publicado “Encuentra tu persona vitamina” ( 2021).

Marian Rojas Estapé, neta del que va ser ben conegut economista Fabià Estapé, és metgessa psiquiatra i investigadora Instituto Español de Investigaciones Psiquiátricas. Investiga les hormones especialment el cortisol i l’oxitocina. És divulgadora científica i va publicar un llibre que ha esdevingut un best seller “Com fer que et passin coses bones” (2019), fa conferències, comparteix vídeos a la xarxa molt visitats, i  recentment ha publicat “Troba la teva persona vitamina” (2021).

El Dr. Alfred Tomatis, famoso otorrinolaringólogo francés, fallecido el año 2001, estableció una diferencia sustancial entre oír y escuchar. Diferencia que también se observa entre ver y mirar. Escuchar y mirar añaden atención y consciencia al hecho de oír y ver. Oímos tantas cosas, pero ¿cuántas escuchamos? Vemos muchas cosas, pero ¿cuántas miramos? En una sociedad que nos bombardea de manera implacable con sonidos e imágenes, el silencio y la oscuridad tienen una función contracultural.

El Dr. Alfred Tomatis, famós otorrinolaringòleg francès, mort l’any 2001, va establir una diferència substancial entre sentir i escoltar. Diferència que també s’observa entre veure i mirar. Escoltar i mirar afegeixen atenció i consciència al fet de sentir i de veure. Sentim tantes coses, però quantes n’escoltem? Veiem moltes coses, però quantes en mirem? En una societat que ens bombardeja implacablement amb sons i imatges, el silenci i la foscor tenen una funció contracultural.

 

L’evangeli que vam llegir ahir, diumenge cinquè de Quaresma, l’últim diumenge abans d’entrar a la Setmana Santa, podríem dir que, per una banda, ens mostra un dels criteris bàsics del missatge de Jesús, i per l’altra, ens mostra també un dels motius bàsics de per què el van condemnar a mort.

L’evangeli era el de Joan 8,1-11, l’escena de la dona adúltera a qui els mestres de la Llei i els fariseus volen apedregar, segons mana el llibre del Levític 20,10 i el llibre del Deuteronomi 22,22.

Ho ha destacat Francesc en emprendre el seu viatge apostòlic, de dos dies de durada, a Malta, ell segueix les petjades de l’apòstol Pau per tal de conèixer personalment una comunitat cristiana de viva història mil·lenària. Les paraules de Francesc en la seva estada a Malta sintetitzen el viure i el ser del cristià de tots els segles: “Hem estat salvats per la mateixa sang, som una única família; per tant, acollim-nos mútuament, estimem-nos els uns als altres, guarim-nos les ferides recíprocament. Fem “sínode”, és a dir, “caminem junts”. Perquè Déu està present on regna l’amor.”