En aquest article d'Elyssa East, publicat a The New York Times el passat 24 de novembre, l'autora ens dóna a conèixer l'origen de la festa religiosa més important i genuïna dels Estats Units d'Amèrica, a la que coneixem per les pel·lícules però que té una nul·la presència a la cultura cristiana europea.

Ortodoxes, catòlics i protestants -organitzats per aquests últims-, ens han aplegat a Brussel·les per pensar junts el futur de l’Església a Europa. La trobada no s’ha plantejat explícitament com un “think tank” religiós perquè encara no s’ha arribat a aquest punt de maduresa, però en té tota la intenció.

Els “think tanks”, explicats curt i ras, volen ser “fàbriques de pensament”. A nivell d’Estat Espanyol és una experiència recent i escassa. Poc més d’una trentena són els que tenim identificats dels més de 5.000 que hi ha en el món.

En aquesta entrada al seu bloc personal, Jordi López Camps, President del Patronat de la Muntanya de Montserrat i exdirector general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, reflexiona sobre l'acte que la setmana passada tingué lloc a la seu del PSC en record del pare caputxí Jordi Llimona, traspassat fa d

Si alguna cosa es pot retreure a la proposta de nou calendari escolar del conseller Maragall és allò de molt soroll per a res. O per a molt poc, si volem ser precisos.

Intervenció de la periodista Teresa Pou en l'Homentatge al bisbe Joan Carrera a Santa Maria del Mar.

Bona nit, no crec que avui descobreixi res de la persona del bisbe Joan Carrera que tots vostès no sàpiguen. En qualsevol cas, les meves paraules volen recordar moments viscuts al costat d’una gran persona, qui, si em permeten que vagi al terreny més personal, m’acompanyà i omplí de coherència als anys en què em vaig dedicar al periodisme religiós.

Aquesta sembla ser la divisa actual d’algun alt responsable de l’Església espanyola. Just al revés d’aquell crit falangista «antes roja que rota», de primera hora.

Fa uns mesos us parlava del llibre que, sota l'edició d'Ignasi Moreta, havia publicat Fragmenta recollint els tres articles de Joan Maragall sobre la Setmana Tràgica, i fins i tot uns en posava un breu fragment. Un temps més tard me'l vaig comprar i l'he llegit fa unes setmanes. És un llibre magnífic.

Sembla que no ho han entès. Si la clau de volta per solucionar la secularització que viu el continent europeu passa per promocionar bisbes dits “no-nacionalistes” o per donar ales a caverna eclesial, anem bé. Que dos nomenaments episcopals d’un mateix dia siguin rebuts amb entusiasmes per l’extrema dreta eclesial i amb malestar pel clergat de la diòcesi, vol dir és urgent que a on es decideixen els nomenaments s’ho facin mirar.