Joan Rigol, president del Parlament de Catalunya (1999-2003)

Publicat el 4 d'octubre de 2008 a La Vanguardia

 

Jesús, assegut davant la sala del tresor del Temple de Jerusalem, contempla com la gent hi tirava diners: molts rics tiraven molt. La viuda ha tirat dues petites monedes de coure. Ella estima i confia.

Jesús crida els deixebles tot ponderant  el que ha fet la viuda: "Us asseguro que aquesta viuda ha tirat al tresor més que tots els altres". ¿Com pot ser si només ha tirat les dues monedes més petites i d'altres han tirat molt? Perquè ella era pobre i ha donat del que necessitava. no pas del que li sobrava. "Ha donat tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure".   

 

Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra

Publicat el 4 d'octubre de 2008 a La Vanguardia

 

Llegeixo a El Periódico: «Alguns col·legis públics han eliminat aquestes funcions [els pastorets], i també els pessebres, “per no ferir la sensibilitat” de famílies d’altres religions o atees, explica la directora d’un d’aquests centres» (19/10/09). Abans de comentar aquesta opció (anti)pedagògica, subratllo que aquesta afirmació ha reflotat amb motiu d’aparèixer a la premsa la pretensió de convertir les vacances de Nadal en vacances d’hivern.

Pau i Bé

L’expressió 'Donar a llum la Llum' prové d'un sermó del s. XIII atribuït a sant Tomás d’Aquino (Lux Orta) i la recull al s. XVII la teòloga castellana María Jesús d’Àgreda, altrament coneguda com la santa Teresa del barroc.

Aquest dimecres s’ha fet l’assemblea general de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), amb els representants de les ordres religioses presents a Catalunya: superiors i superiores, abats, provincials, delegats... El ple de la vida religiosa. La sessió d’aquest novembre l’han volgut dedicar als mitjans de comunicació. Si els preocupa l’anunci de la bona nova també els preocupen els mitjans de comunicació.

Marcel·lí Joan i Alsinella, periodista

Publicat el gener de 2009 a la revista Relleu

 

Els caps de setmana tot l’equip de formadors del seminari es desplega en serveis pastorals. Els nois, també. Els de Ciudad Guayana, la diòcesi més propera, a només hora i mitja de distància, van a les comunitats que els proposa el seu responsable específic. La resta es distribueixen per parròquies i comunitats diverses de Ciudad Bolívar, sempre amb el criteri que no han de fer de “capellanets”, sinó materialitzar l’esperit i l’exigència pastoral col·laborant amb els capellans.

Qui controlarà? Qui controlarà el controlador? Qui controlarà el controlador que controli? Embarbussament o trencaclosques? Cap d’ells. Simplement és una reacció espontània a una política i a un ambient social que intenta resoldre determinats escàndols a base d’un increment dels controls. Els darrers afers, han generat massa crits al cel i massa mans al cap. També, massa vegades la pregunta “i què hi feien els més pròxims?”.