Les celebracions litúrgiques del Nadal, tant de la nit com del dia, a la nostra Missió, s’han caracteritzat per la poca participació. Força menys que un diumenge normal. No és un fenòmen nou d’aquest any, i segurament hi influeixen diverses causes.

Ha muerto un teólogo feliz. Mejor dicho, ha entrado en la felicidad plena, un hombre que creyó de verdad en el Dios de la Vida, que pensó su fe y que supo dialogar sin ambigüedades, miedos ni engaños con sus contemporáneos. Un hombre que creyó de verdad que Dios se hizo uno de los nuestros, que entró de lleno en nuestra historia haciéndose conciudadano de los hombres  para revelarnos con lenguaje humano el amor insondable, infinito de Dios. Un amor que no es abstracto, sino que traspasa e impregna cada dimensión de la persona y la vida humana

Els pessebristes i tots els qui tenen el preciós encàrrec de transmetre a les noves generacions el sentit de les coses, solen assignar al bou i la mula una tasca única, definida i entranyable: escalfar l’infant diví amb les bafarades del seu alè. Tasca noble i agraïda, si n’hi ha...

Però em temo molt que qualsevol dia la nostra tradicional parella pessebrista acabarà presentant una demanda per... supressió injustificada o degradació de funcions.

Tot és nou si ens endinsem en la nit amb la mirada del nen que tot ho admira.

El conjunt

 

Nadal és l'oportunitat de fer néixer el nen que portem a dins, de donar-li veu i aire. És l'ocasio per restaurar la ingenuïtat, la innocència, per tornar a començar de nou, per il.lusionar-se, per projectar, per curar ferides del passat, per mirar el món amb ulls d'infant.

“El periódico de la Santa Sede”. Aquesta és la crida que podeu veure des del dimarts a la web de La Razón, de tal manera que sembla que el Vaticà hagi comprat La Razón. Però, no la història és més aviat al revés.

 Començo la classe de formació en teràpia Gestalt amb una pregunta dirigida a la concurrència. Qui és un dels millors terapeutes de tota la història? Sona algun nom, però tots els grups coincideixen a esmentar el mateix: Jesucrist. Hi estic d’acord.

L’amic Josep Lluis Suárez acaba de rebre un premi per la seva trajectòria de compromís dins l’àmbit social. Ha obtingut el primer dels guardons que ha donat enguany Diaconia Espanya, entitat federativa que aplega els Serveis Socials Protestants.

No fóra cap disbarat afirmar que l’Església catòlica -amb les pertinents puntualitzacions- ha practicat un cert monòleg des de l’època constantiniana fins a la meitat del segle XX. Insisteixo, amb força matisacions. La primera d’elles, per exemple, reconeixent una incessant activitat de diàleg dels nous moviments animats per l’esperit de l’evangeli en diferents èpoques i llocs. Considerant, també, l’activitat de figures extraordinàries que van conrear el diàleg d’una manera intel·ligent i profunda.

Ya dije que estoy a favor de la vida, con lo cual no quisiera que se interprete mi pregunta como una postura “pro abortista” ni mucho menos.