L'expressió “Bolonya 2020” podria semblar una broma de mal gust en el marc de la fins ara irregular implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior en el nostre estat. És evident que el nostre sistema universitari arribarà “justet” a les fites proposades per la declaració de 1999. No em refereixo als terminis per adequar els nous plans d’estudis (aquests són d’obligat compliment!) ni a la compatibilitat i comparabilitat que se’n deriven.

El títol no és gaire políticament correcte i menys per a un portal amb sensibilitat interreligiosa, però és difícil igualar la contundència de les expressions populars. Avui s’ha publicat la Constitució Apostòlica que regula la incorporació dels anglicans que ho desitgin a l’església catòlica.

 

Ja hi tornem a ser. Es veu que en això dels nomenaments de bisbes hi ha categories. Per una banda hi ha els nomenaments per a diòcesis «normals» –tant se val que siguin grans o petites, simples o complexes-. I per una altra, hi ha les diòcesis «nacionalistes», que diuen a Madrid. (Encara que un no sap ben bé què vol dir «nacionalista» en llavis d’aquests analistes, quan, per exemple, parlen de la ministra «nacionalista» Chacón!...).

Jordi Pujol, expresident de la Generalitat

Publicat el 4 d'octubre de 2008 a l'Avui

 

Vaig conèixer mossèn Joan Carrera de vicari a la parròquia de la Barceloneta. A finals dels 50. M’hi va adreçar en Jaume Nualart. Parlàvem de l’Església, de Catalunya (era l’època del CC), dels problemes econòmics i socials de molta gent, dels immigrants que començaven a arribar sobretot del sud d’Espanya. Em va ajudar a entrar en alguns ambients d’immigració i, també, de joves del barri.

Poden els escàndols de corrupció afavorir la dictadura?.

A mida que es van coneixent les dimensions de la corrupció política i econòmica hi ha qui pensa que un bon cop de timó dictatorial ajudaria a acabar amb aquesta mena de delictes socials. I també aniran sortint els extremistes de sempre que en un ambient de desastre es poden aprofitar per fomentar les idees totalitàries.

Un dels problemes endèmics de país és l’alcohol. No és l’únic, certament, però possiblement sigui dels que més em dolgui. L’obsessió amb la que es consumeix alcohol com a via d’escapament d’una realitat quotidiana sovint molt dura em neguiteja. Les “licorerías” esdevenen espais penosos: enreixades per garantir la seguretat, serveixen entre els barrots de ferro l’alcohol que es consumeix al davant mateix, al carrer, amb les ampolles al damunt dels cotxes que posen música a tot volum. La visió recurrent d’homes borratxos que van entrebancant-se pel carrer és llastimosa.

 

 

El darrer número de la revista Valors (novembre 2009) inclou una entrevista amb Ignasi Carreras resumida per Toni Rodon (aquí) a partir d'una conversa a l'espai de la revista a Ràdio Estel d'uns 20 minuts que podeu descarregar-vos clicant aquí.

"Da war die Mauer" (Aquí hi havia el mur), són les paraules que em va dir el taxista berlinès mentre em dirigia cap a la residència universitària. Era l'estiu de l'any noranta i anava a Berlín a estudiar alemany. Feia molt poc que havia caigut el teló d'acer i es podia comprovar la distància abismal entre el Berlín oriental i l'occidental. Aleshores encara es podien comprar bossetes de plàstic amb ciment armat del famós mur i en elles hi havia un comprovant de què realment eren pedres extreres de la cèlebre paret. La picaresca sempre ha funcionat.

Josep Maria Balcells, periodista i diputat

Publicat el 9 d'octubre de 2008 a El Punt

 

A l’àmbit social s’acostuma a parlar de “les persones en risc d’exclusió social” per descriure una situació molt concreta i molt dolorosa, tant des de la perspectiva personal com des de la perspectiva social. És, des d’aquesta preocupació per “altre”, que sorgeixen les propostes d’intervenció social per tractar de reconduir situacions, en absolut desitjades.