Parlem de la crisi econòmica, que, en un primer moment, els nostres governants van negar; que, després, en un segon moment, van relativitzar -dient que ja en sortíem-; i que ara, resulta que han assumit amb unes “mesures anti-crisi” totalment extremes.

Dimarts dia 18 de maig, a la casa d’espiritualitat Sant Felip Neri de Barcelona, va tenir lloc una taula rodona sobre diferents experiències de meditació. La convocatòria es va fer arran de la visita de Laurence Freeman, osb, director de la Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana. Amb ell hi vam participar:  Berta Meneses, Xavier Melloni, Jordi Martí i jo mateixa.

És possible trobar un centenar i escaig de joves universitaris i professionals en una eucaristia que dura una hora i mitja? És possible que això es doni a la capital de la laica França? És possible que, a més a més, aquesta celebració eucarística integri una nova disposició espaial i temporal?

Ha saltat a totes les grans agències mundials d'informació. Sembla impossible. És cert. Un "Jumbo" amb 240 nens ha caigut al mar i no hi ha supervivents. Com és possible una desgràcia d'aquesta dimensió?

No és el pitjor. Als 10 minuts hi ha un altre accident semblant. 240 nens que viatjaven en un "Airbus" han mort en un accident lamentable davant les costes de Sud-Àfrica.

 

 

El Bueno de Juan XXIII, abrió las ventanas de la Iglesia para que entrara el aire. Había llegado la primavera y era necesario ventilar la casa. Y para eso qué mejor que abrir –y no cerrar- puertas y ventanas para que corriera el viento, para que entrara el Espíritu que todo lo renueva y que  permite respirar a pleno pulmón en un ambiente saludable.

[HOMILIA C-FS-PENTECOSTA (Ac 2,1-11)]

"Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se." L'Esperit no uniformitza, uneix respectant la rica complexitat de les coses i les persones. L'Església és així una rica complexitat animada per l'Esperit Sant.

El teòleg Juan José Tamayo fa un breu repàs en aquest article a una sèrie de llibres aparegfuts recentment en castellà en el que, d'una manera o altra, es reivindica la mística, de manera que "las nuevas investigaciones quiebran la imagen beatífica y evasiva de los místicos y muestran su carácter políticamente incorrecto, religiosamente subversivo y teológicamente creativo", segons va escriure dissabte passat a El País.

 

 

La lògica del do és inherent a les grans savieses espirituals de la humanitat, també és present en els ensenyaments de Jesús. Es tracta de donar, de donar sense mirar, ni calcular, de donar generosament, sense estar pendent dels retorns, ni dels resultats. La donació gratuïta no entén de càlcul de rendiments, ni de beneficis. És un moviment que brolla del cor i que consisteix en oferir-se, en posar-se a disposició sense esperar res dels altres, ni tan sols la gratitud.