L’Estat Bolívar és el més gran de Veneçuela amb 238.000 Km2, un 26 % de territori nacional. Equival pràcticament a la meitat del territori espanyol i més de 8 vegades el territori català. El volum de població, però, és molt baix, superant de poc el milió i mig d’habitants, amb una densitat de només 6 hab./km2. Vol dir que no hi ha grans ciutats, llevada Ciudad Guayana, que quasi bé arriba als 800.000 habitants, però molts i molt difuminats petits nuclis urbans.

Va ser més familiar que institucional com s’esqueia per recordar el bisbe Joan Carrera un any després de la seva mort. Dissabte al matí en l’acte que la diòcesi va fer al Seminari de Barcelona van brillar els sentiments.

Intervenció de l’antropòleg i jesuïta Xavier Melloni en la presentació a Mataró del volum El Desig essencial, editat per Fragmenta. Organitzat per la revista Valors.

 

Carta oberta a un prevere que ataca el seu bisbe emprant pseudònims

Qui amaga el seu nom sota un nom falç i viola la justa fidelitat al seu bisbe -parlant clar i català- és un fill pròdig. Com és possible que un prevere ataqui al seu bisbe emprant un pseudònim? No va rebre d’ell el ministeri? No li va prometre obediència? No va manifestar en públic la seva comunió amb el seu pastor i els seus successors?.

Tinc una especial tendència a llegir els autors que no pensen com jo. Fins i tot aquells que se situen a les meves antípodes polítiques, socials i religioses. No ho faig per massoquisme, ni tampoc perquè m'agradi torturar-me. Ho faig per higiene mental, per esbrinar els arguments dels altres, per veure la seva lògica i entendre les raons de fons que addueixen.

Al bell mig de l’antiga “Escuela Mecánica de la Armada” de la ciutat de Buenos Aires es troba l’únic pavelló actiu de tot el recinte. Al passadís central, penjat del sostre, hi ha centenars i centenars de fotografies de molt bona part d’aquells homes i dones que la dictadura militar va fer torturar fins a la mort o va fer desaparèixer en mig de la mar.

Mentre, amb llàgrimes als ulls, el pastor que ens va portar fins aquell indret ens explicava el que estàvem veiem, amb veu trèmula preguntava: on era l’Església en aquell temps?

(Recupero aquest article, que vaig escriure el passat 28 d'abril, perquè crec que és oportú per aquest portal)
 

Dues notícies de gran impacte sobre informes han irromput fa unes quantes setmanes als mitjans de comunicació. La primera es refereix als informes que Joan Oliver, director general del Barça, va anomenar «auditoria de seguretat» i que van afectar quatre vicepresidents del club. La segona, els informes encarregats pel Govern de la Generalitat, part dels quals no tenien cap interès comú, estaven sobrevalorats econòmicament, es van confiar a empreses externes quan podien haver estat elaborats pels mateixos funcionaris, etc.

Recordant la veu i la paraula del bisbe Carrera coincidint amb l'homenatge diocesà d'aquest dissabte. Són els fragments d'intervencions seves a TV3 recollides en el programa Signes dels Temps.

Tant de bo aquest cap de setmana ens porti a pensar un moment en els nostres missioners i missioneres i en la seva important feina de cooperació i d’evangelització amb el seu testimoni. Gràcies a Déu avui en dia hi ha moltes ONGs que ajuden a construir pous, escoles i hospitals... però tenim també moltes dificultats a l’hora de construir una humil i senzilla capelleta quan ja s’hi han fet els pous, els graners, l’escola i l’ambulatori. Aquest cap de setmana hem d’anar per la subvenció dels projectes pastorals, de formació de catequistes, de construcció de sales de reunió...