Aquesta setmana Signes de Temps ha recuperat algunes intervencions a TV3 del bisbe Joan Martí Alanís, mort el passat 11 d'octubre. El podeu escoltar en aquest vídeo.

 

La revista «El Pregó» en el seu darrer número (n. 373, 1/10/2009) es fa ressò d’un discurs no intrascendent, pronunciat a Roma a finals del curs passat (juny del 2009). Es tracta del discurs que el Secretari de la «Congregació per a la Educació Catòlica (per als Seminaris i Instituts d’Estudi)», mons. Jean-Louis Bruguès, va fer el juny passat als rectors dels seminaris pontificis en la reunió que fan cada any a Roma: per tant, en moment de consignes i no de fer volar coloms. «El Pregó» en fa un encertat comentari que signa Josep M. Totosaus, i que us recomano.

El debat d’aquest dimarts als Matins de TV3 sobre el calendari escolar i la seva vinculació a les tradicions religioses. Amb Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i Marius Martínez de la UAB.

 

Més d’un cop, parlant amb educadors del nou context multicultural que es dóna a les nostres escoles, he utilitzat el concepte –poc científic, però expressiu- de papanatisme multicultural per expressar allò en el que no hem de caure. Acollida, respecte, valoració de la diferència... però sense papanatisme multicultural.

 

 

L’Evangeli del Diumenge 25 d’octubre de 2009 

Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut vora el camí. Quan sent que passa Jesús de Natzaret comença a cridar: “Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi”.

El debat sobre la decisió judicial d'acordar la llibertat provisional de Fèlix Millet em sembla lamentable. Hi ha qui vol influir sobre les decisions judicials per vies inadequades, sovint amb arguments impropis d'un estat de dret. La pressió política, social i mediàtica que s'està exercint sobre el jutge instructor em sembla un atemptat evident contra la independència judicial, que és la garantia bàsica del funcionament nostre sistema jurídic.

A l’antiga Vil·la de Gràcia, quan aquesta encara no s’havia incorporat a la ciutat de Barcelona-ho va fer l’any 1897- va néixer, ara fa 140 anys, l’Església Evangèlica del carrer Terol.

El col·lectiu surt de la terminal d’Asunción cap a Mariscal Estigarribia. Els fars de l’autobús esquincen la nit chaquenya durant més de 500 km, fins que, a punta de dia, trepitjarem terra a la capital de Boquerón. Els seients són prou còmodes per afavorir almenys un somni discontinu. Viatjo amb la germana Esperanza, provincial de les religioses de Sant Josep de Cluny, i amb Teresa, encarregada de la venda d’artesania a la capital del Paraguai. Anem per camins polsegosos fins a la catedral, al costat de la qual viu una comunitat d’oblats. El bisbe alemany, Mons.

L’interès i la preocupació contemporània pels valors –ben evident en el món escolar, la família, la política, la vivència ciutadana…– podria afavorir un excés de zel sobre l’aportació de les religions en aquest àmbit i provocar un desenfocament mancat de realisme. Cal, doncs, un esforç d’equilibri i recordar d’una manera senzilla que allò més nuclear o més genuí del fenomen religiós i de les tradicions religioses no és pas allò què habitualment identifiquem amb els «valors».

Publicat el 10 d’octubre de 2008 a El Periódico de Catalunya.

Antoni Bassas, periodista.

Dilluns va ser enterrat Joan Carrera, bisbe auxiliar de Barcelona. Vaig tenir la sort de sovintejar-lo quan va acceptar ser tertulià d'El matí de Catalunya Ràdio. En una època en què molta gent de l'Església s'amaga quan se'ls demana una opinió (sobretot com més amunt han arribat), Carrera, tot i la mitra, no va dubtar a baixar a l'arena de la ràdio matutina.