Jordi Pujol, expresident de la Generalitat

Publicat el 4 d'octubre de 2008 a l'Avui

 

Vaig conèixer mossèn Joan Carrera de vicari a la parròquia de la Barceloneta. A finals dels 50. M’hi va adreçar en Jaume Nualart. Parlàvem de l’Església, de Catalunya (era l’època del CC), dels problemes econòmics i socials de molta gent, dels immigrants que començaven a arribar sobretot del sud d’Espanya. Em va ajudar a entrar en alguns ambients d’immigració i, també, de joves del barri.

Poden els escàndols de corrupció afavorir la dictadura?.

A mida que es van coneixent les dimensions de la corrupció política i econòmica hi ha qui pensa que un bon cop de timó dictatorial ajudaria a acabar amb aquesta mena de delictes socials. I també aniran sortint els extremistes de sempre que en un ambient de desastre es poden aprofitar per fomentar les idees totalitàries.

Un dels problemes endèmics de país és l’alcohol. No és l’únic, certament, però possiblement sigui dels que més em dolgui. L’obsessió amb la que es consumeix alcohol com a via d’escapament d’una realitat quotidiana sovint molt dura em neguiteja. Les “licorerías” esdevenen espais penosos: enreixades per garantir la seguretat, serveixen entre els barrots de ferro l’alcohol que es consumeix al davant mateix, al carrer, amb les ampolles al damunt dels cotxes que posen música a tot volum. La visió recurrent d’homes borratxos que van entrebancant-se pel carrer és llastimosa.

 

 

El darrer número de la revista Valors (novembre 2009) inclou una entrevista amb Ignasi Carreras resumida per Toni Rodon (aquí) a partir d'una conversa a l'espai de la revista a Ràdio Estel d'uns 20 minuts que podeu descarregar-vos clicant aquí.

"Da war die Mauer" (Aquí hi havia el mur), són les paraules que em va dir el taxista berlinès mentre em dirigia cap a la residència universitària. Era l'estiu de l'any noranta i anava a Berlín a estudiar alemany. Feia molt poc que havia caigut el teló d'acer i es podia comprovar la distància abismal entre el Berlín oriental i l'occidental. Aleshores encara es podien comprar bossetes de plàstic amb ciment armat del famós mur i en elles hi havia un comprovant de què realment eren pedres extreres de la cèlebre paret. La picaresca sempre ha funcionat.

Josep Maria Balcells, periodista i diputat

Publicat el 9 d'octubre de 2008 a El Punt

 

A l’àmbit social s’acostuma a parlar de “les persones en risc d’exclusió social” per descriure una situació molt concreta i molt dolorosa, tant des de la perspectiva personal com des de la perspectiva social. És, des d’aquesta preocupació per “altre”, que sorgeixen les propostes d’intervenció social per tractar de reconduir situacions, en absolut desitjades.

Joan Rigol, president del Parlament de Catalunya (1999-2003)

Publicat el 4 d'octubre de 2008 a La Vanguardia

 

Jesús, assegut davant la sala del tresor del Temple de Jerusalem, contempla com la gent hi tirava diners: molts rics tiraven molt. La viuda ha tirat dues petites monedes de coure. Ella estima i confia.

Jesús crida els deixebles tot ponderant  el que ha fet la viuda: "Us asseguro que aquesta viuda ha tirat al tresor més que tots els altres". ¿Com pot ser si només ha tirat les dues monedes més petites i d'altres han tirat molt? Perquè ella era pobre i ha donat del que necessitava. no pas del que li sobrava. "Ha donat tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure".