Un nou article elogia l'actitud del papa Benet XVI denuncant que són les actituds de certs membres de dins de l'Església catòlica les causants dels lals que ha de pair, en referència a l'eclosió informativa dels abusos sexuals a menors per part de determinats clergues.

Sobre les mesures que el Govern ha emprès per a la retallada de la despesa pública, abans que l'endeutament deixi de créixer i arribi als límits d'altres economies europees (parlo de França o Regne Unit, no de Grècia) i amb l'objectiu de donar confiança als creditors d'aquest endeutament, se'n pode dir moltes coses i de molt lletges.

 

El viatge de Benet XVI a Portugal ha tornat a superar les expectatives de les vigílies pel que fa a l’acollida dels ciutadans. Només a Fàtima es van congregar 500.000 persones, 100.000 més de les que havia aconseguit reunir Joan Pau II l’última vegada. I això que, segons les dades, el catolicisme també va de baixa a Portugal i només un de cada cinc catòlics portuguesos és practicant. D’altra banda, la directa ininterrompuda per part de la televisió pública portuguesa, bé hauria pogut estalviar a més d’un sortir de casa per rebre el pontífex.

Les víctimes de la pederàstia ho són per partida doble. Els mitjans de comunicació han concentrat la llum dels focus sobre l’Església catòlica, però ningú no nega, tot i que s’esmenti molt menys, que també hi ha víctimes fora de l’Església catòlica.
 

D’un debat a la televisió (poc donada als matisos) sobre els abusos a menors protagonitzats per capellans era ben probable que en sortíssim mal parats. Una cosa d’aquelles tant il·lustratives tipus debat entre el Pepe Rodríguez i el pare Apel·les. Però no. Dimecres el debat del programa Banda Ampla va anar bé. Només es va embolicar una mica amb la discussió sobre quin significat eròtic podia tenir posar-se un nen a sobre la falda.

 

Quedo astorat de la capacitat que tenim els ciutadans occidentals d'utilitzar les grans savieses i tradicions espirituals de l'Extrem Orient amb finalitats instrumentals. En les darreres setmanes he llegit un munt d'articles de la Journal of Business Ethics de la prestigiosa Universitat de Harvard que fan referència a l'interès per l'espiritualitat en les organitzacions empresarials i de com s'estan desenvolupant projectes i aplicacions pràctiques per introduir l'espiritualitat en contextos tan, d'entrada, poc espirituals.

D'entre les moltes coses que caldria dir sobre el brutal pla de reducció del dèficit públic (15.000 milions de retallada addicional fins a 2011) que acaba de presentar el president Zapatero, una és que crida l'atenció que no hi figuri cap menció a retallades de la despesa militar espanyola.

Vull creure que es retallaran els sous dels militars espanyols com a funcionaris que són, però ara seria el moment perfecte per retallar una despesa enorme, inútil i perillosa, cosa que faria una contribució eficaç a reduir el dèficit.

En aquest article del article del diari El País, publicat avui, s'emet una opinió positiva de les decisions valentes preses en les adderes setmanes pel papa Benet XVI en relació als casos de pederàstia, contra la idea preconcebuda (i poster alguns passos maldestres) del pontífex. L'autor crec que la clau de l'immobilime contra el qual lluita Benet XVI es troba al si de la cúria, com ahir mateix evidenciava el papa.