Avui, a Roma, el papa Benet XVI ha proclamat sants: Francesc Coll i Guitart, Dominic i fundador de la Congregació de les Germanes Dominiques de l’Anunciata, perquè es dediquessin als infants i joves més necessitats; Jozef Damiaan d

Aquesta és la resposta a perquè el bisbe Joan Martí i Alanís deia que no escriuria les memòries. Preferia callar. I tindria coses a explicar. Va tractar amb la mateixa intensitat els caps d’Estat que la gent de les parròquies dels Pirineus. Va viure la transició eclesial a Espanya i a Andorra com a protagonista.

Des del passat diumenge 4 d’octubre i fins al proper diumenge 25, s’està celebrant a Roma el segon Sínode de l’Església Africana. Aquest Sínode el va convocar el papa Benet XVI dins del darrer Sínode que es va celebrar a Roma, l'octubre passat, ara fa just un any, sobre la Paraula de Déu, i el va iniciar a principis d’any amb el seu viatge al Camerun i Angola, on va lliurar als bisbes els materials de treball.

La monja benedictina Teresa Forcades, col·laboradora de CatalunyaReligió.cat, ha sortit del pas de les crítiques que ha rebut per les seves declaracions sobre l'avortament al programa Singulars de TV3 en un article a Foc Nou (Octubre 2009).

Les primeres setmanes del curs escolar comporten un seguit de reunions per garantir la comunicació i la bona marxa del curs. Sens dubte una de les més importants és la tradicional reunió de pares amb el respectiu tutor/a del fill/a.

Aquests dies m'han caigut a les mans alguns articles interessants sobre la capacitat de transmissió de la fe en un món com el nostre, on s'ha esborrat del llenguatge qualsevol reminiscència simbòlica (alhora que aflora nova necessitat de símbol) i enmig d'una cultura postmoderna que trenca, a més, amb l'eclosió moderna del segle XX (grans sistemes i grans guerres). No passa tan sols a la fe, això: el conjunt de valors humans i les seves experiències de transmissió tenen un greu problema d'adaptació a aquests nous paràmetres lingüístics i culturals.

El dia de la Mare de Déu de la Mercè, de matinada, vaig marxar de bell nou cap a Veneçuela: Barcelona, Frankfurt, Caracas, Ciudad Bolívar. M’agrada pensar que vaig del Rin a l’Orinoco, d’una gran artèria fluvial europea al majestuós riu americà que separa el Carib de l’Amazònia. Soc un home mediterrani, home d’aigua, i potser l’aigua de la mediterrània, la seva placidesa, sigui el que més em manca en aquestes latituds. Aquest gran riu en supleix la mancança, especialment ara que s’ha acabat l’estació de les pluges i baixa ple i alegre.

“Hi ha qüestions preocupants que xoquen frontalment amb el projecte cristià, en relació a les quals el diàleg es fa difícil per no dir quasi impossible. La solució mai serà tancar-se unilateralment en els propis esquemes. Sempre haurem de cercar un punt de diàleg, un espai en el qual entendre’ns. Aquest és el repte. Fer el possible per a construir ponts de diàleg i entesa, en tost d’aixecar murs d’intolerància, menyspreu o oblit mutu. Hem d’estudiar ¿com podem fer front a un individualisme desenfrenat que sovint desemboca en la irracionalitat?

El darrer número de Comprendre (1/2 2008), revista de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, inclou aquest article de Francesc Grané en el que indaga sobre el missatge cristià immers en una crisi de llenguatge simbòlic.