Gran part del capítol 22 de l’evangeli de Mateu està dedicat a exposar un seguit de controvèrsies de Jesús amb els grups social i religiosament més rellevants: els saduceus li fan una pregunta sobre la resurrecció (vv. 23-33), els fariseus sobre el tribut al cèsar (vv. 15-22), sobre la filiació messiànica (vv. 41-46) i sobre quin és el manament més gran de la Llei. És el text que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 22,34-40).

Escribo estas líneas después de participar en el Encuentro Internacional por la Paz en el Espíritu de Asís que organiza anualmente la Comunidad de Sant' Egidio. Ha sido la 34ª edición del evento religioso instituido por la Comunidad a partir del Encuentro de Asís de 1986. Las ediciones de 2001 y 2010 se celebraron en Barcelona y la del año pasado en Madrid. El título de este año ha sido: "Nadie se salva solo. Paz y Fraternidad".

Escric aquestes línies després de participar en la Trobada Internacional per la Pau en l’Esperit d’Assís que organitza anualment la Comunitat de Sant’Egidio. Ha estat la  34a edició de l’esdeveniment religiós instituït per la Comunitat a partir de l’Encontre d’Assis de 1986. Les edicions de 2001  i 2010   es van celebrar a Barcelona i la de l’any passat a Madrid. El títol d’enguany ha estat: "Ningú se salva sol. Pau i Fraternitat".

L’educació és, en si mateixa, un importantíssim servei essencial i, com a tal, ha de concentrar no pocs esforços i atencions del poder públic per assegurar-ne la universalitat, la qualitat, etc.

Crec que en els temps que vivim, ens és fàcil preguntar-nos on són els líders? També sé és intrínsec a l’ésser humà criticar als líders o a qualsevol altre que faci quelcom que no ens agradi o convingui. Com diria Jesús a l’evangeli de Mateu, per què et fixes en la brossa que hi ha a l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que portes al teu? És per això, hauríem de tenir tots una actitud més proactiva per parar i reflexionar com fem les coses i com podem millorar.

És cert que, en general, trobem a faltar un lideratge ferm, capacitat i amb una gran visió.

Voldria parlar avui d’un fet que cada cop és més freqüent i al qual ja m’he referit algun cop, de passada, en aquest lloc: el dels joves que se’n van a viure junts sense casar-se, i que més endavant potser es casaran, o no, segons les circumstàncies. Molts joves cristians fan també aquesta opció. Realment, és un canvi notable en la manera de veure les coses. Aquests joves, si són cristians, compleixen tots els elements propis del matrimoni cristià, inclòs el del compromís permanent, que a més és públic, ja que tothom al seu voltant el coneix.

Audiència General 14 d’octubre 2020

Estimats germans i germanes, bon dia!

Llegint la Bíblia ens trobem contínuament amb pregàries de diversos tipus. Però també trobem un llibre format només de pregàries, un llibre que s’ha convertit en pàtria, lloc d’entrenament i casa d’innombrables persones que preguen. Es tracta del Llibre dels Salms. Hi ha 150 Salms per pregar.

Dejamos la carta de Pablo a los Filipenses que hemos leído en la segunda lectura de los pasados ​​domingos e iniciamos la lectura de la Primera carta a los Tesalonicenses. El texto de hoy (1 Ts 1,1-5b) contiene el saludo de Pablo a los de la comunidad de Tesalónica fundada por Pablo durante el segundo viaje misionero (Hch 17,4), comunidad que llega a ser  modélica, siendo ejemplo para todos los creyentes de Macedonia y Acaya.

Deixem la carta de Pau als Filipencs que he manat llegint a la segona lectura dels passats diumenges i iniciem la lectura de la Primera carta als Tessalonicencs. El text d’avui (1Te 1,1-5b) conté la salutació de Pau als cristians de la comunitat de Tessalònica fundada per Pau durant el segon viatge missioner (Ac 17,4), comunitat que esdevé modèlica,   essent exemple per tots els creients de Macedònia i Acaia.

Ajuda’m Senyor a tenir menys fe, a fer que la meva fe sigui més petita, molt més petita.

Tot i que sovint sembla que tenir més fe ens permetria afrontar i superar millor les difícils situacions que ens toca viure, el que Jesús ens ensenya és, en canvi, a reduir la nostra fe. Com un gra de mostassa, diu Jesús, que és la més petita de les llavors.