Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Les manifestacions d'ahir han aportat prous arguments per reconciliar el moviment dels “indignats” amb la simpatia de moltes persones. Ahir s’evidencià que els “indigents” són molts, responsables i són persones plenes de dignitat que evitaren, amb intel·ligència, confondre’s amb provocadors o amb els alternatius sempre sol·lícits d’ocupar un espai, sigui públic o privat. La dignitat dels “indignats” és el seu clam contra la injustícia. Ells representen un sentiment. Es poden debatre les idees, però és difícil combatre els sentiments. Sembla que, a partir d’aquests dies, serà difícil mantenir per més temps la indiferència del sistema polític. Tot i que la gent es queixa de la gran distància que hi separa els polítics de la gent.
 
Però encara queda molt camí per recórrer per refer els ponts entre allò que proposen i el mon de la política real. No és fàcil. El moviment és una proposta alternativa de fons i de formes polítiques. Aquesta és la seva novetat, però també la seva principal font de dificultats alhora de ser assumida i compresa. Per això costa articular ponts de diàleg. Les relacions entre els dos móns estan dominades per recels. Bona mostra d’això són les sospites escampades entorn d'una persona mereixedora de tot respecte cívic, com és l'Arcadi Oliveres o les sospites paper sobre el paper d'alguns policies en el transcurs de les manifestacions. La veu crítica de l'Arcadi Oliveres no pot ser callada, ni difamada; ni es pot bandejar com a provocació la necessària funció informadora i protectora que ha de fer la policia. Però també s’ha de respectar que tot es criticable des del respecte.
 
Recórrer el camí de la dignitat no es senzill perquè cal anar en els dos sentits i comprendre que ambdues parts implicades han de fer gestos comprensibles de voler entendre’s. Des de l’àmbit polític cal donar senyals de que s'escolta als "indignats" i que s'atenen, en la mesura del possible, les seves propostes. Han de prendre’s mesures de control polític de l’economia i d’acostar la política als ciutadans. Cal estar atent a ser sensibles tant a les propostes de fons com de forma. Per part dels indignats han de mantenir vives les seves propostes, tant de continguts com de manera de relacionar-se ja que en aquestes maneres es prefigura el futur. Però cal ser conscient de que algunes propostes no es poden plantejar en forma de confrontació irreductible amb el sistema polític. En bona mesura, tots sabem el que cal fer; també sabem el que cal fer per no canviar allò que no agrada: però el repte, que ens afecta a tots és trobar la manera de com fer-ho; què fer per canviar allò que no agrada.