Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

            Proposo un exercici de ciutadania. Resulta fàcil de fer i el resultat possiblement serà sorprenent.  L’esdeveniment és la celebració de la consagració com a Basílica del temple de la Sagrada Família. Es pot tornar a veure en les gravacions fetes, i en l’homilia del Sant Pare, íntegra, que consta a CatalunyaReligió.cat o en alguns diaris com La Vanguardia del dia següent, 8 de Novembre. La segona part de l’exercici de ciutadania, del dret humà a la informació i la llibertat d’expressió, és col·locar al costat de l’esdeveniment el que han dit els mitjans de comunicació social.

            L’esdeveniment són els fets, les imatges, les paraules, els símbols, el procés i les reaccions de les persones presents. Les notícies dels mitjans de comunicació són les interpretacions, els subratllats, els silencis, els titulars, els missatges que es donen i aquells que voldrien que el lector captés.  Un únic esdeveniment... mil notícies diverses, coincidents, divergents, impactants, vulgars, amb subratllats tan diversos que poden anar des de l’exultació fins a la condemna.

            Un cop fet l’exercici de bona ciutadania, resten alguns punts bastant clars que proposem com a anàlisi de la responsabilitat dels mitjans al servei de l’esdeveniment.

            1.- La majoria dels mitjans, donant la noticia ja han fet una interpretació que correspon a la línia editorial i a la ideologia pròpies. Pocs, han intentat transmetre de forma imparcial l’esdeveniment per tal de que fos el lector o l’oient el que formés la seva opinió. Quasi cap ha transmès el discurs del Sant Pare íntegrament. La majoria han ressaltar aquells aspectes que responen a la manera de fer del mitjà i que esperen siguin satisfactoris pels seus fidels lectors.

            2.- És molta la gent que va repetint els dits, fets, signes i crítiques que han rebut dels mitjans que corresponen a la seva manera de pensar i a llurs opinions i fins creences. En una de les dimensions més sensibles com són determinats mitjans de comunicació interactiva de INTERNET  es veu clarament que com diuen en castellà “ cada uno lleva el agua a su molino”.

            3.- Mirant-ho fredament dona la impressió de que la majoria de la gent té una percepció molt subjectiva i tendenciosa del que realment s’ha dit i ha passat. Sembla que els “a priori” han modificat de tal forma l’esdeveniment que de fet hi ha important ignorància de la realitat.

 

            Ens resten algunes preguntes:

Realment tenim autèntica llibertat de premsa, o els ciutadans estem fortament pressionats per uns mitjans que abans del esdeveniments ja els filtren  segons la seva ideologia?

            Aquesta situació és inevitable? o convindria fomentar una honestedat sobre el que passa de forma que restes clar al ciutadà el que és notícia del que és opinió?

            No convindria que els lector o l’oient fes un esforç humanista per col·locar-se en el lloc del que no pensen com ell per tal de poder captar les raons que tots podem tenir? Formen a les futures generacions en aquesta maduresa?

 

            Aquest és la nostra opinió provisional: els mitjans estan al servei del ciutadà, i no els ciutadans al servei dels mitjans. La llibertat de premsa està al servei de la llibertat de pensament. Els mitjans amb vocació de servei han d’ajudar a que els ciutadans no siguem repetidors autòmats del que ells diuen, sinó ajudin a formar el seu criteri personal i la seva capacitat crítica. Cal distingir bé entre la noticia d’un esdeveniment i el pluralisme de les opinions que provoca.