Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

            Potser ja està bé de parlar tant de l’educació com un mitjà per reconstruir el teixit econòmic, en comptes de centrar l’educació per a la formació humana, intel·lectual, afectiva i social de cara a la plenitud de les persones i de les relacions humanes. Evidentment que l’educació té importància de cara a l’economia; però la seva finalitat no és bastir-la de tècnics i operaris que l’ajudin a ser més productiva i que augmentin els beneficis excedents. Aquí hi ha una perversió de les grans finalitats educatives de la infància i l’adolescència especialment.

            Eduquem dones i homes perquè assoleixin graus de llibertat, felicitat, capacitats de relació, valors artístics, morals i socials, capacitats mentals, cordials, i imaginatives.... i no bons robots funcionals, que rendeixin com a productors disciplinats i enlluernats pels currículums i l’escalada de llocs importants. Cal re-situar el tema, altre cop. Què hem d’oferir a les noves generacions ? Sobre tot, esdevenir persones, responsables dels seu drets i els seus deures, capaços de crear xarxa, de interessar-se activament per la polis, i també de ser emprenedors socials i laborals en la professió o el treball. Persones rectes, honrades, de criteri, obertes i constants... no màquines camuflades de persona humana.
 
            Per què serveix la poesia? Per què serveix la música, l’art de la conversa, l’interès per tot el que és humà? Dons, per molt; possiblement pel més important de la vida, per evitar aquella soledat que comporta la frustració i envia la gent als infinits consultoris de precarietat com la baixa estima, la depressió i el menyspreu personal.
 
            Potser aviat descobrirem la possibilitat del retorn als clàssics, del gust per la natura contemplada, del valor del silenci, de la conversa que supera els neguits, del bon humor i l’alegria del treball ben fet. Ens cal superar una educació que margina la formació de la persona perquè pensa que parlant anglès des de menuts, i teclejant ordinadors de forma interminable aquests infants en seran més rendibles i ens asseguraren les pensions.
 
            Compte! el centre de tota escola és l’infant i no els possibles rèdits i beneficis de futur. L’economicisme, tan criticat per la doctrina social de l’Església, està intentant convertir l’escola en una mena de sala de màquines humanes que rendeixin millor en el futur. Diem NO, a un ingerència de l’economicisme al camp sagrat de la formació humana i en valors de la infància.