Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

“Avis que viuen amb monedes”, “Nens per fam desesperats”, “Famílies que sagnen dia a dia”. Amb aquests frases, i amb altres molt relacionades amb el mateix tema, s’està aixecant una veu cristiana a l’Argentina en defensa dels qui sempre els toca perdre.

Aquestes són frases d’un poema cantat per un pastor, anomenat Guillermo Prein, que volen sacsejar les nostres consciències. Ens  recorda que hi ha moltes maneres diferents de matar les persones i que no totes passen per l’assassinat.

La seva veu acusadora va creixent a mesura que l’escoltes. “No matin més”, llunyà i impersonal. “No mateu més”, pròxim i acusador. “No matis més”, directe i qüestionador.

La música i la lletra de les seves cançons ens parlen de la injustícia, l’opressió, la segregació, les desigualtats, la manca d’oportunitats, l’absència d’afecte i tantes i tantes altres situacions que ens maten una mica cada dia, gairebé sense adonar-nos-en.

Segurament, la majoria de nosaltres no vivim en un entorn social tant sagnant com el que es viu en aquests moments a l’Argentina, o a altres indrets de l’Amèrica llatina, on és necessari que se segueixin aixecant veus en defensa dels menys afavorits. Tal volta, la tensió social entre nosaltres no és la mateixa. Però també entre nosaltres cal recuperar el to per construir plegats una societat més justa.

Quan la crisi social està aixecant un mur, cada cop més alt, entre els que poden menjar cada dia i els que no ho poden fer, la veu profètica de Guillermo Prein es fa escoltar amb el seu dit acusador.

Ens cal baixar, de nou, des d’on som per pujar a la bastida que ha d’enderrocar el mur de separació que cada dia és més alt.

Mira!, per allà ve algú altre que també vol pujar a la bastida. Ajudem-lo!