(Eduard Rey –URC) Em demanen que escrigui algunes ratlles en l’avinentesa d’un nou aniversari de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC). Se m’acuden algunes preguntes, de present i de futur, tant respecte a l’URC com a institució com respecte a la vida religiosa a Catalunya en general.

Me van a perdonar que hable en pasado porque ni se ha muerto ni ha dejado de ser obispo, pero Xavier Novell ha presentado por sorpresa de todo el mundo su renuncia como obispo de Solsona. A los 52 años, diez años después de suceder el obispo Jaume Traserra. Sin actualmente muchas posibilidades de promoción episcopal, era de prever que se jubilara como obispo de Solsona el 2044, dentro de más de 20 años. ¿Qué ha pasado?

(Óscar Manuel Escolano) Aquest article hauria d’haver-se escrit per una persona trans. Jo, com a home blanc europeu cis gai, només puc fer-me una petita idea del cansament que suposa no tenir el mateixos drets i haver de lluitar per tal d’aconseguir una llei que garanteixi drets i una igualtat real. M’uneix, però, a celebrar-ho i que hi haja pogut entrar a tramitar-se i frenar una exclusió injusta.

(Miquel Àngel Pérez) A Santa Coloma, en el lloc on el van matar, i davant de la tomba que el va acollir molts anys, se m’oprimeix una mica el cor. Aquí va donar mostres de l’amor suprem un pobre bon noi, víctima innocent de l’estupidesa i la ceguesa humana. Profundament creient en el Déu de l’amor, vivia com una tragèdia les difícils condicions de vida de la classe treballadora, i la seva llunyania de l’Evangeli de Jesús. Home de frontera, li hauria agradat que l’Església estigués més a l’abast dels que més patien, i que aquests tinguessin la llum i el suport de la fe.

(Rafael Allepuz i Xavier Pelegrí –Justícia i Pau) Resulta evident que l’actual estada de temporers a les comarques de Lleida està essent atípica. El motiu és l'efecte de la pandèmia de la Covid-19 sobre aquesta. Però aquesta pandèmia no fa més que posar en evidència el que moltes entitats i agents socials lleidatans anaven denunciant en els darrers anys i que enguany, amb major insistència, advertien.

Fotografia: Santi Iglesias

Fa ja 30 anys que vaig entrar a treballar a Intermón, i aquest mes de maig tanco la meva etapa a Oxfam Intermón. En aquests 30 anys he fet moltes coses, i en aquest moment, més que pensar en el que deixo, penso en tot el que he guanyat durant aquest temps.

Els ciutadans i ciutadanes estem cridats a les urnes en aquestes setmanes vinents, i tenim per davant una previsiblement intensa campanya electoral: ens ompliran de programes, iniciatives, projectes, somriures, candidats i promeses, moltes promeses...

Cada partit farà la divulgació de les seves idees als electors, i al nostre torn, als electors ens caldrà decidir què fem amb la nostra papereta electoral. I és en aquest moment on prenem protagonisme les persones per decidir quina societat volem, i cap on ens hem d'encaminar en els pròxims anys.

(Andreu Moreno, Alexandre Damians, Joan Ramon Molero –Salesians) La nostra EUSS és salesiana per naixement, salesiana per trajectòria i salesiana per les persones que la formem.

1. Salesiana per NAIXEMENT. Tenim ja més 22 anys de vida.

(Josep M. Boixareu –El9NouNo es tracta de cap caminada ni tampoc d’un recorregut històric, sinó d’un canvi d’ubicació, de pertinença. La parròquia de Llerona ha deixat de pertànyer a l’arxiprestat de Puiggraciós per passar a dependre del de Granollers. Així, d’un cop de ploma d’algú, però que l’última responsabilitat no depèn de ningú més que no sigui del senyor bisbe de Terrassa. Ja se sap que a l’Església Catòlica la democràcia no és el seu fort.

L’Ascensió. Cicle C.
Barcelona, 8 de maig de 2016.

Qui pot escapar del progressiu envelliment? Ningú.
Tots en anem fent vells. Però no tothom envelleix de la mateixa manera.

Hi ha moltes formes de viure l’última etapa de la vida.
Gairebé sempre s’envelleix com es viu
–de forma crispada o pacient
–en actitud pessimista o bé esperançada
–amb un esperit trist o confiat.