Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui no puc estar-me de manifestar la meva indignació pel que està passant a Haití i a cosa d’Haití.

 
Per una banda, hem vist l’ajuda internacional i la mobilització que hi ha a tot arreu: Les imatges ens han arribat al cor, i ens han fet organitzar campanyes, altres s’han disposat a marxar, i altres a enviar diners, i tots ens preguntem: què podem fer?
 
Els EEUU han entrat en la zona i estan intentant, enmig del caos, organitzar les tasques més urgents per evitar epidèmies, per salvar gent, per construir campaments. Diuen alguns per quedar-se el País... El temps ho dirà, de moment cal l’ajuda de tots.
 
Enmig d’aquesta marea de solidaritat de molts països del món, els metges presents a la zona denuncien que hi ha pacients molts greus que han de ser enviats als Hospitals dels EEUU, però que no s’autoritzen els viatges perquè hi ha Estats que no estan disposats a pagar els tractaments. Diuen que quan estan per enviar-los pregunten: I això, qui ho pagarà? Alguns estats han enviat gent i recursos i diuen¡els hem d’ajudar, però que no vinguin!... De lluny, donant generosament, també donant, potser els que els sobra i per tranquil·litzar les seves consciències, però sobretot, ¡que no vinguin als nostres hospitals!
 
Es veritat que hi ha un gran buc medicalitzat amb quiròfans i bons equips, però els metges desplaçats a la zona asseguren que son insuficients per al volum de persones greus.
 
Equips americans, enmig d’aquesta tragèdia expliquen que s’han paralitzat alguns vols i trasllats de persones, perquè, entre altres coses, han descobert que hi ha màfies, inclosa una comunitat evangèlica, que han començat a traficar amb nens per adopcions. I volen que si les coses es fan, es facin amb control i per solidaritat, no per diners.... Però el més indignant es que hi ha unes màfies que estan traficant amb òrgans de persones de totes les edats. Que vol dir això? Quelcom tan cruel com que estan segrestant nens i adults per treure’ls els òrgans i vendre-los.... Això es una barbaritat, i aquí si que s’ha d’aplicar la tolerància zero.
 
Tot això passa allà, lluny, però ahir, una persona em comentava indignada que un home que té una funerària a Catalunya, quan veia les imatges d’Haití deia: allà si que jo faria un bon negoci. Per aquest individuo –que gràcies a Déu, son minoritàris- també, ¡tolerància zero!