Pasar al contenido principal

Comentari a la primera lectura del 4t diumenge d'Advent A

A la primera lectura d'aquest diumenge llegim la profecia que Isaïes (Is 7,10-14) fa al rei Acaz assegurant-li la perpetuïtat de la dinastia de David gràcies al naixement d'un fill

Per comprendre millor el passatge cal tenir presents els fets històrics que influeixen en el comportament d'Acaz. Ressín (d'Aram) i Pecah (d'Israel) estaven decidits a forjar aliances que els permetessin resistir la dominació assíria. Li van demanar a Acaz que se'ls unís, però Acaz s’hi va negar a causa de la por a Assíria. Com a resposta, Ressín i Pecah van muntar un atac contra Jerusalem que va fracassar. Acaz va acabar totalment lliurat al poder del rei dels assiris (2 Re 16,1-19).

El Senyor s’adreçà a Isaïes per assegurar a Acaz que no havia de témer res, perquè Ressín i Pecah fracassarien en el seu intent d'atacar Jerusalem i derrotar-la. L'única cosa que el Senyor exigia a Acaz és que confiés en la promesa del Senyor i no confiés en l'aliança amb el rei dels assiris. Isaïes, seguint el tarannà de l'època, va proposar al rei Acaz demanar un senyal a Déu perquè el convencés que és Déu qui ha de salvar-lo i treure'l de l'atzucac i el faci desistir d'esperar la salvació del rei dels assiris. A la literatura de l'antiguitat sovint es veu els reis i els herois consultar als déus l'oportunitat o no de fer la guerra; de vegades esperen un senyal de la divinitat que confirmi el sí o el no. A l'Antic Testament veiem com Guedeó demana un senyal per saber si derrotarà els madianites (Jt 6,17). El rei Ezequies demana a Isaïes un senyal per saber si es curarà (2 Re 20,8). El salmista, se sobreentén el just, demana un senyal del favor de Déu (Sl 86,17).

Isaïes ofereix a Acaz triar un senyal que es produeixi al fons del país dels morts o ben alt en el cel. Quan el Senyor convida Acaz a demanar un signe que tingui lloc "en la profunditat o en l'alçada de dalt", ofereix carta blanca a Acaz, donant-li poder de decisió. Acaz pot sol·licitar qualsevol senyal que es pugui imaginar. Pot demanar a Déu que amagui el sol o que faci que l'aigua brolli de les sorres del desert o pot demanar un miracle curatiu. Pot demanar qualsevol signe que, quan sigui rebut, el convenci del poder i la fidelitat del Senyor.

Acaz rebutja el senyal que li ofereix el Senyor. S'excusa dient: "No vull posar a prova el Senyor" fent referència al Deuteronomi (6,16) que recorda l'episodi de Massà on Israel va posar a prova el Senyor. Però aquí la situació és diferent, no és Acaz qui posa a prova el Senyor sinó que és el Senyor qui posa a prova Ajaz perquè el senyal ofert per Déu per una banda és una prova i per altra una invitació. Si Acaz accepta el Senyor, reconeixerà el seu poder i haurà de restar-li fidel; altrament, si el rebutja, demostrarà que confia més en el poder dels assiris que en Ell.

El senyal és: "La noia que ha de donar llum tindrà un fill". El terme hebreu que tradueix noia és “almah”. La traducció del terme ha estat molt debatuda. Un grup de traductors s'inclina per traduir “almah” per noia jove o dona jove afegint-hi algunes vegades matisos: per a alguns simplement noia jove, altres especifiquen soltera, altres que pot ser soltera o casada. Actualment, un bon nombre d'estudiosos s'inclina per aquesta traducció. Un altre grup prefereixen traduir “almah” per verge; a favor d'aquesta traducció juga el factor extraordinari i de sorpresa que té el senyal, també que la traducció de la versió dels LXX tradueix “almah” per “parthenos” terme grec que significa verge. Alguns d'aquest grup en traduir “almah” per “parthenos” tenen el pensament posat en l'ús que l'evangelista Mateu fa d'aquest passatge d'Isaïes quan es val del terme per parlar del naixement prodigiós del fill de Maria. Cal tenir present que la llengua hebrea disposa del terme “bethula” per designar específicament verge.

El que Isaïes vol mostrar amb el naixement del fill d'Acaz és que es produirà una intervenció per part de Déu que assegurarà el manteniment de la dinastia davídica. Hi havia la por que aquesta fos enderrocada, si això passés significaria la desaparició de la promesa dinàstica feta a David pel profeta Natan (2Sm 7,12-16). Les esperances de benestar pel poble concedit per Déu depenien -des de l'òptica del regne de Judà- de l'existència d'un successor de David. El naixement del nen asseguraria la presència de Déu permanent al mig del poble i la renovació de la promesa feta a David.

Diumenge 4t d'Advent. 18 de desembre de 2022.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.