Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Tenia altres plans aquest dilluns a la tarda però quan ha arribat el resum del discurs del papa a la cúria romana en la felicitació del Nadal no m’he pogut estar d’entrar-hi. M’ha cridat l’atenció el “mea culpa” que exigeix Benet XVI pel tema dels abusos de menors, i que dibuixa clarament dient que “ha vist la pols en el rostre de l’Església”.

Està en la línia del que ha manifestat durant el darrer any Benet XVI sobre els abusos a menors. Però és rellevant que en un balanç anual dediqui l’inici i bona part del discurs a aquest tema, enlloc de disimular i parlar, per exemple, de la joia del Nadal. Mostra clarament l’ordre de preocupacions del papa (al costat de la persecussió dels cristians a l'Orient) i potser insinua a la cúria que encara no es fa prou, sobretot “en la preparació al sacerdoci, perquè no es repeteixi una cosa com aquesta”.

També es significatiu el “hem de preguntar-nos què ens hem equivocat”, perquè en el cas del papa el plural majestàtic no serveix per treure pilotes fora, és inclusiu. Inclou del primer a l’últim pecador.  

A Radio Vaticana ja qualifiquen el discurs de “memorable”, i el servei d’informació oficial del Vaticà ofereix un bon resum. Per això, també m’ha sorprès que en el canal You Tube el vídeo que han penjat (amb gran rapidesa, això si) destaqui més "un món desfigurat pel pecat" i la denúncia de la “degradació dels costums” que els "mea culpa" i l’exigència de posar-hi remei. Més la crítica als altres, que la contundent autocrítica. Els profetes de calamitats, són insaciables.

PD: Ara que es fa el balanç anual, no està de menys fer notar que va ser precisament el viatge a Barcelona i l’estada a Santiago l’únic viatge de l’any que no va estar enterbolit pel tema dels abusos a menors. Suposo, que això també deuria deixar al papa content. Tot i això, en el discurs anual, aquest les referències a aquest viatge són minimes. Ja n’ha parlat en altres moments rellevants.