El padre Claret, una vida de película

Ja em perdonaran perquè no he estat mai gaire aficionat a les vides de sants. Però aquest estiu m'hi he posat amb Sant Antoni Maria Claret. He trobat una edició comentada de l'autobiografia i alguns fascicles més sobre el sant de Sallent. Només un tast.

L'autobiografia dona sentit a una de les seves frases més conegudes: "La caritat m'urgeix, m'empeny, em fa córrer d'una població a l'altra, m'obliga a cridar: 'Fill meu, pecador, mira que caus a l'infern. Alerta, no passis més endavant!'".

El que el fa un home extraordinari és aquest ardor. Alhora hi ha la metodologia que ell mateix descriu i ordena al final de la seva vida perquè pugui tenir continuïtat. Evidentment, el més singular són els llibres i fulls volants que caracteritzen el seu apostolat: "Un dels mitjans que l'experiència m'ha ensenyat ser més poderós per al bé és la impremta, així com és l'arma més poderosa per al mal quan se n'abusa". Tot i que estem parlant de mitjans del segle XIX, ja té una visió més que futurista: "Els llibres han de ser petits, perquè la gent va de pressa i a més ha de viatjar, així que si és un llibre voluminós no serà llegit, únicament servirà per a omplir els prestatges".

El camí dret i segur per arribar al cel és el llibre més conegut amb un títol més clar impossible. Es calcula que se'n van arribar a fer 250 edicions amb 800.000 exemplars difosos en català. Fins a dos milions en altres llengües. Tot i que no té fragments coneguts popularment com mossèn Cinto Verdaguer (admirador de Claret) o Joan Maragall, Claret és l'autor català més editat i traduït. Una fita extraordinària juntament amb l'obra de la Llibreria Religiosa que ell va fundar el 1848, que va arribar a editar 10 milions d'exemplars d'obres religioses.

Les vides de sants també tenen anècdotes divertides i il·lustratives. Com quan va arribar a Lleida acompanyant la reina Isabel II. En l'època prèvia a les revistes del cor, la gent també es fixava en el mateix que ara i en veure per primera vegada la reina no es podien estar d'exclamar en català: "Que lletja, que lletja!". Isabel II finalment va preguntar a Claret, "Qué dicen?", i amb una mostra d'alta diplomàcia li va contestar: "Que Vuestra Majestad es fea".

Més enllà d'aquest detalls gerencials , de compte de resultats o d'anècdotes, el que m'ha cridat l'atenció del perfil del sant és el pare Claret predicador. La seva capacitat per commoure les masses és incontestable. A molts llocs va haver de predicar a la plaça o des d'un balcó perquè no s'hi cabia a l'Església. També són famoses les cues al confessionari. Cues en les que s'havien arribat a vendre tandes i la gent s'hi portava el dinar mentre esperava. Gairebé com a l'aeroport del Prat.

"En el qui predica la divina paraula, l'amor fa com el foc en el fusell. Si un home tira una bala amb els dits, ben poc esvoranc farà; però si aquesta mateixa bala la tira empesa pel foc de la pólvora, mata. Així és la divina paraula". Un exemple del llenguatge clar i directe que utilitzava Claret farcit d'exemples que explica la seva capacitat per fer-se entendre i arribar a la gent. Res a envejar al papa Francesc.

De la mateixa manera insisteix una cosa avui ben sabuda, la necessitat de predicar amb l'exemple. Insisteix molt en actituds com la humilitat o la modèstia, a més de la pobresa, fins i tot en el menjar. Diverses vegades en la seva autobiografia ens explicar el que (no) havia menjat. I, finalment, en la caritat. "De què serviria a un sacerdot que ha cursat tota la carrera de trobar-se graduat en Sagrada Teologia i en ambdós Drets si no té el foc de la caritat? De res. No serviria per als altres perquè seria com un aparell de ferrocarril sense foc; potser, en lloc d'ajudar, com caldria, destorbarà".

Això és el que el va portar a més d'un centenar de poblacions de Catalunya on està documentada la seva presència. La majoria les va visitar durant la campanya de missions que va emprendre pel seu compte entre 1843 i 1848, abans de ser nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba. La majoria d'aquest viatges els va fer a peu, a poblacions que avui encara ens costa arribar-hi amb el GPS.

Són algunes dades que parlen d'una missió extraordinària que s'estén per les Espanyes, per Cuba i que acaba en l'exili francès. Potser és més extraordinària aquesta dedicació que la que va tenir en l'expansió i el creixent de la Congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, coneguda avui com els claretians. Ell la va fundar a Vic el 1849 però van ser els seus successors els qui al cap de pocs mesos es van fer càrrec de l'obra i la van tirar endavant. Claret hi va donar suport i orientació en el seu carisma.

La influència jesuítica -opció que el va temptar, com abans li havia passat amb la vida cartoixana- i la influència benedictina a través de Montserrat, encara el fan un sant més universal i més arrelat al país. Sembla que és l'únic sant que consta que hagi predicat a la Basílica de Montserrat.

Deu ser el català que més ha voltat per Catalunya i un dels catalans que encara avui són més reconeguts arreu del món. Veient el que va fer a l'època de tipografia, la tartana i el ferrocarril, penseu que faria avui Sant Antoni Maria Claret amb un mòbil i amb les xarxes socials a les seves mans. Però ja no forma part de l'imaginari col·lectiu català. És incomprensible que no se n'hagi fet una gran pel·lícula o una vida novel·lada d'abast popular que ens faci oblidar les imatges d'estampeta. Veure'l pobre i a peu per Catalunya. L'atemptat a Cuba. O com es relaciona amb la Cort d'Isabel II. Sant Antoni Maria Claret, a més de sant, té una vida de pel·lícula que caldria explicar amb el llenguatge del nostre temps.