Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

D’un debat a la televisió (poc donada als matisos) sobre els abusos a menors protagonitzats per capellans era ben probable que en sortíssim mal parats. Una cosa d’aquelles tant il·lustratives tipus debat entre el Pepe Rodríguez i el pare Apel·les. Però no. Dimecres el debat del programa Banda Ampla va anar bé. Només es va embolicar una mica amb la discussió sobre quin significat eròtic podia tenir posar-se un nen a sobre la falda.

El vaig mirar preparat perquè just dissabte passat vaig anar a Solsona a parlar del tema: “Per què els mitjans de comunicació fan aparèixer l’Església tan negativament?”. Perquè certament moltes vegades surt ben malparada, però com diu el papa, les culpes poden estar a fora però també a dins (a qui li interessi el tema, estic a la seva disposició, però ara no m’hi allargo).

En aquests debats, el primer impuls és pensar que per anar-hi i només poder dir dues frases entremig de cent persones, més val deixar-ho estar. A més, quedar bé a la tele no és fàcil, se n’ha de saber molt i tenir una certa gràcia. Però vist més fredament, posats a ocupar minuts sobre el tema, és millor omplir-lo amb veus sensates que amb quatre talibans dels catolicisme habituals en els debats.

I és que si crec que va anar bé és per això. Perquè la majoria dels catòlics presents al plató eren cristians sensats, capaços de formular les coses amb sentit comú i dialogar. També és d’elogiar al programa que fos així amb la majoria de convidats. No va ser un debat on anaven a treure’s els ulls els uns als altres. Un debat amb les servituds televisives, però digne d’una televisió pública.

Telesivament parlant, el minut d’or és confessió d’una dona que va dir haver patit abusos (està en el 1:09:12). I si allò no va desmuntar totes les argumentacions dels assistents (a la tele contra un testimoni en primera persona no hi ha res a fer) va ser perquè convidats com el Francesc Torralba va saber què s’havia de dir: comprensió enlloc despistar, contraatacar o intentar treure ferro a l’assumpte.