Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.
Joan Carrera i Planas. Nascut el 12 de maig de 1930 a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) va passar la seva infància a Sant Feliu de Llobregat. Va realitzar els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona i va ser ordenat sacerdot l'11 de juliol del 1954. Va ser destinat successivament a les parròquies de Sant Miquel del Port de la Barceloneta, de Llefià (Badalona) i de Sant Isidre (a l'Hospitalet de Llobregat) on va promoure diverses iniciatives socials i culturals. Va centrar la seva activitat pastoral en la JOC (Joventut Obrera i Cristiana) i l'ACO (Acció Catòlica Obrera).
Va treballar intensament en diferents institucions, especialment de defensa dels grups humans. El 1966 va crear el Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans, va promoure la renovació del centre educatiu Casal dels Àngels, la creació d'una residència de gent gran al barri de Santa Eulàlia i una cooperativa d'habitatges a Llefià. Del 1969 al 1975 va ser director literari de l'Editorial Nova Terra. Totes aquestes tasques les va compaginar amb el treball com vicari episcopal d'ambients obrers de l'arquebisbat de Barcelona (1967-1976).
Membre de l'Assemblea de Catalunya des de 1969 fins a 1975. Va ser un dels fundadors de CDC i va militar a UDC. La seva militància política i la defensa dels drets humans i dels presos polítics de la dictadura provocar que fos fitxat per la policia franquista.
En el camp de la comunicació, des del 1966 va col·laborar activament en El Noticiero Universal i va participar en tertúlies radiofòniques i en programes de televisió, així com en la revista El Eco de Badalona i en el diari Avui. També va impulsar diverses iniciatives catòliques de comunicació, com les revistes Correspondència, Quaderns de Pastoral i Catalunya Cristiana, i Ràdio Estel. Entre altres, va publicar els llibres La canya esquerdada (1993), Del postconcili al postprogressisme (1994), El gust de la fe (2000) i Aquest Nadal en fa dos mil: discerniment i goig (2000)..
Va ser ordenat bisbe auxiliar de Barcelona el 22 de setembre del 1991 a Santa María del Mar. Es va encarregar de la demarcació del Barcelonès-nord i del Maresme, i del 1996 al 2000 va ser moderador de la cúria diocesana.
Va morir el 3 d'octubre de 2008 a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona als 78 anys, a causa d'un vessament cerebral que va patir el 16 de setembre, mentre esperava l’acceptació de la jubilació com a bisbe auxiliar de Barcelona.
