Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Les víctimes de la pederàstia ho són per partida doble. Els mitjans de comunicació han concentrat la llum dels focus sobre l’Església catòlica, però ningú no nega, tot i que s’esmenti molt menys, que també hi ha víctimes fora de l’Església catòlica.
 
Primer, l’Església catòlica. Les dues acusacions més importants que rep són que han existit casos de pederàstia, atribuïbles a preveres i religiosos, menys, i que les autoritats eclesiàstiques els han encobert, amb total manca de transparència, per protegir la institució. No resulta gens fàcil precisar-ne el nombre. Es parla de milers, però no s’ha publicat de forma fefaent el nombre de casos comprovats. La reacció mediàtica ha estat espectacular i s’ha apuntat el Papa com a encobridor. En alguns casos, s’ha convertit les víctimes en armes llancívoles per dinamitar la figura papal o perjudicar de manera sectària la imatge de l’Església. Tasques: acceptar la veritat dels fets, establir una relació de justícia i de respecte amb les víctimes per recuperar-ne la dignitat i facilitar-los el guariment, veure quin tractament cal seguir amb els agressors, evitar que aquests fets es tornin a produir... La crisi s’ha de convertir en una oportunitat de purificació per a l’Església i per repensar tota una sèrie de temes importants: formació als seminaris, criteris d’evangelització, replantejament de les normatives i protocols d’actuació...
 
Segon, fora de l’Església catòlica. Sembla que les referències a la pederàstia, produïdes fora de l’àmbit eclesial, no han tingut gaire ressò mediàtic. Ha arribat el moment de reflexionar sobre el problema de la pederàstia en tota la seva dimensió, tot i que n’hi ha que diran que és evadir el tema, que és posar en marxa el ventilador, que s’adopten actituds defensives. Hipocresia és seleccionar les víctimes a partir dels mateixos interessos, de manera que només compten les produïdes per sacerdots i religiosos catòlics. La resta no existeix. Potser mereix alguna afirmació difusa, però res més. Si eliminéssim els preveres i els religiosos de l’Església catòlica, de manera que deixessin d’existir, eliminaríem la pedofília? No. Hi continuaria havent pederastes. Si eliminéssim els preveres i els religiosos de l’Església catòlica, de manera que deixessin d’existir, quin percentatge eliminaríem de la pedofília mundial? Potser un 0,047%? Potser un 3%? Es pot admetre aquest ventall de dades, però aleshores, què passa amb el 99,95% o amb el 97% de víctimes de la pederàstia? Qui es preocupa d’aquest percentatge altíssim no atribuïble als preveres ni als religiosos? El maltractament rebut per les víctimes de la pederàstia fora de l’Església catòlica s’accentua quan les ignorem, perquè no abonen les tesis bel·ligerants contra l’Església. Tasques: la dificultat de trobar un rostre únic o una institució representativa per als agressors no els fa menys perillosos. Les víctimes queden en l’anonimat. Hi ha estudis sobre aquestes situacions? S’amaguen els resultats per interessos diversos? La societat s’ho ha de fer mirar. Qui no està a favor de «totes» les víctimes, està a favor dels agressors.
 
Tercer, em sorprèn el silenci dels científics, psiquiatres, psicòlegs, metges, sociòlegs, jutges, policies... Com hem d’entendre el fenomen de la pedofília? El que no es comprèn, es repeteix de manera compulsiva. Les ferides infligides a les víctimes són tan profundes, gairebé inimaginables, que mereixen un tractament adequat.