Solapas principales

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Resulta gairebé impossible caminar per Barcelona i no veure un llacet groc, encara que sigui pintat a terra, al costat de la frase «Llibertat presos polítics». Es refereix en aquest moment a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. No són els únics presos preventius. N’hi ha dos més, també, que passen més inadvertits, Sandro Rosell i Joan Besolí, que fa gairebé nou mesos que són a la presó per presumptes delictes econòmics. I molts més. He llegit un text que m’ha fet pensar: «La presó preventiva —quan de forma abusiva procura un avançament de la pena, prèvia a la condemna, o com a mesura que s’aplica davant la sospita més o menys fonamentada d’un delicte comès— constitueix una altra manera contemporània de pena il·lícita oculta, més enllà d’un vernís de legalitat. (…) La qüestió dels detinguts sense condemna s’ha d’afrontar amb la cautela deguda, des del moment que es corre el risc de crear un altre problema tan greu com el primer, si no pitjor: el dels reclusos sense judici, condemnats sense que es respectin les normes del procés.» El seu autor no és ningú que porti un llacet groc a la solapa, ningú que sigui independentista, ningú que treballi en la redacció d’un diari, sinó el papa Francesc al seu discurs a una delegació de l’Associació Internacional del Dret Penal, pronunciat el 23 d’octubre del 2014. La seva anàlisi arriba a aspectes de gran actualitat. Només dues perles més: «Vivim temps en què, tant per part d’alguns sectors de la política com per part d’alguns mitjans de comunicació, s’incita algunes vegades a la violència i a la venjança, pública i privada, no només contra els qui són responsables d’haver comès delictes, sinó també contra els que recau la sospita, fonamentada o no, de no haver complert la llei» i «no només es busquen bocs expiatoris que paguin amb la seva llibertat i amb la seva vida per tots els mals socials, com era típic en les societats primitives, sinó que a més d’això algunes vegades existeix la tendència de construir deliberadament enemics: figures estereotipades, que concentren en elles mateixes totes les característiques que la societat percep o interpreta com a perilloses.»

Dues intervencions de polítics rellevants ofereixen claus per comprendre, en aquest cas, l’ús de la presó preventiva referida a líders catalans. Sáenz de Santamaría va dir a Girona durant la campanya electoral: «Qui ha fet que, avui dia, ERC —el PDCAT no, que ja no és el PDCAT, sinó que són Junts per Catalunya—, i la resta d’independentistes no tinguin líders perquè estan escapçats? Mariano Rajoy i el PP.» L’objectiu està clar: escapçar, amb ajuda de la justícia. Els mitjans: presó preventiva, suspensions i inhabilitacions de tot aquell que pugui exercir un lideratge. Alfredo Pérez Rubalcaba, a finals de gener, va afirmar: «L’Estat pagarà el cost de treure del mig Puigdemont.» No es mesura el cost. Sigui el que sigui. El preu pot ser la mateixa Constitució. Tot s’hi val, il·legalitat inclosa, per a l’Estat.