Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Les estrelles Michelin dels restaurants són una etiqueta que serveix per classificar restaurants d’acord amb una, dues o tres estrelles i per valorar-ne la qualitat gastronòmica de l’oferta. Fet que té una incidència notable en el preu de la carta. L’etiqueta és un recurs universal. Els diccionaris acostumen a atribuir tres significats a la paraula etiqueta: a) cerimonial que s’ha d’observar a la cort, en un acte públic solemne, etc. b) tros de paper, de plàstic o d’un altre material, que conté una indicació per fer conèixer la naturalesa, el preu, la destinació, etc., de l’objecte al qual va enganxat o lligat, i c) mot, concepte, idea, que marca, encasella, classifica, algú o alguna cosa. Em concentro en aquests dos últims significats.

Primer, el valor identificatiu de l’etiqueta. En una botella de vi, en una peça de vestir, en un jardí botànic, en els llibres, les etiquetess’utilitzen per identificar i definir. S’han d’ajustar a la realitat del producte que acompanyen. En cas contrari, són fraudulentes i enganyen elcomprador. Serveixen perquè les persones ens en puguem sortir en un mar complex d’ofertes amb cert senderi i orientació. La seva finalitat és la informació precisa, objectiva, clara. Contenen la marca, el preu i, si és el cas, la data de caducitat. Els milions de productes que s’elaboren internacionalment requereixen mètodes de classificació que evitin malentesos i confusions.

Segon, l’ús reductiu i estereotipat de l’etiqueta en la seva aplicació a persones i institucions. Existeix una utilització perversa de l’etiqueta com a maniobra de reducció. Penjar una etiqueta a una persona o institució pretén reduir-la a producte, a realitat simplista i manipulable. Qui col·loca l’etiqueta es transforma en dominador. Les persones, i les mateixes institucions, transcendeixen els contorns de les etiquetes i es veuen maltractades quan se les redueix a elles. Hi ha etiquetes que han estat tan treballades i pesadament divulgades que resulta gairebé impossible desprendre-se’n. Aquesta pràctica danya profundament la convivència i ataca la dignitat personal. Les víctimes de l’etiquetatge ho saben per pròpia experiència. El bullying n’és una altra mostra.

Tercer, el poder de les etiquetes. Els mitjans de comunicació són conductes privilegiats per a la creació, difusió i consolidació d’etiquetes. Si en un centre hi ha hagut un problema, se’n publica la façana. Quan aquest problema es produeix en altres parts, es treu la mateixa fotografia anterior. Així es consolida l’etiqueta amb l’agreujant de crear noves víctimes i, a la vegada, de perdre la globalitat del problema. Simplisme, incapacitat d’investigar i de moure’s en la complexitat, recrear el boc expiatori. Poc professional. El poder que tenen les etiquetes serveix per destruir l’adversari, per aniquilar-lo, per reduir-lo a esperpent. Es desconnecta de la realitat. Només queda un relat que a l’inici va poder ser cert, però que ara ja és falsedat i mentida. Aquesta vegada els lectors poden trobar exemples, perquè no en falten.