Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La T1 de l’aeroport de Barcelona, inaugurada fa només quatre mesos, constitueix una infraestructura de primera magnitud. Els seus 544.000 m2 donen una sensació d’amplitud i els edificis envidrats absorbeixen la lluminositat mediterrània que es reflecteix a les rajoles impol·lutes de terra. Les prestacions tècniques s’endevinen excel·lents, tot i que els professionals dels serveis les podrien valorar en la mesura justa. Una altra cosa ben diferent n’és la gestió. AENA prioritza interessos aliens a la projecció internacional de l’aeroport. Segueix un model centralista, ratificat per Zapatero i pràcticament inexistent en la geografia europea, que perjudica l’expansió del dinamisme català, capaç de gestionar aeroports com el londinenc de Lutton per l’empresa Abertis.

La meva atenció se centra ara en un aspecte menor, però significatiu. Els viatges permeten conèixer molts aeroports i confrontar les formes de resoldre determinades necessitats. La T1 té una capella i un oratori multiconfessional. En això continua la tònica dels models més respectuosos amb les necessitats personals de pregària o meditació. La visita d’aquests espais a la T1 deixen un regust agredolç. Dolç, perquè hi són. Agre, per on són i com estan. Concreto.

On són? La capella (cristiana) i l’oratori multiconfessional (la creu cristiana, la mitja lluna islàmica, el canelobre jueu i la roda de la llei budista) es troben a la zona d’arribades, fet que no acabo d’entendre. A la resta d’aeroports, les zones de pregària o meditació estan situades a la zona de sortides i representen una oportunitat per donar contingut als temps d’espera llargs. Quan arribem de viatge, saludem els familiars, recollim les maletes i només volem arribar aviat a casa, o a l’hotel per dutxar-nos i fer les activitats previstes. Quin ha estat el motiu de situar la capella i l’oratori multiconfessional a la zona d’arribades? Ho ignoro, però, si no esgrimeixen arguments convincents, em sembla que no han pensat en els usuaris sinó en el compliment d’uns requisits mínims.

Com estan? La noblesa dels materials no desentona gens del conjunt de la terminal, però resulten sense cap encant i freds. Es tracta d’espais tancats, il·luminats només de manera artificial, sense cap decoració que transporti al món del que és simbòlic. Quan els he vist, he evocat el Centre de Meditació multireligiós de l’aeroport Schiphol d’Amsterdam, dotat amb tres sales. La primera, la sala de silenci destinada a l’oració, a la meditació i a la reflexió, amb una molt ben dotada biblioteca de textos sagrats i espirituals. La segona, una sala de lectura amb revistes, llibres i tríptics per a ús personal. La tercera, una sala de trobades per parlar amb un dels capellans, amb qui podem contactar trucant a un número indicat o anant als  taulells d’informació. També s’hi indica als musulmans el lloc on poder fer el lavatori de peus. La llum, les vidrieres, la decoració... creen un ambient que convida a la interioritat. La màgia holandesa desapareix a la capella i l’oratori multiconfessional de la T1. Em ve al cap aquesta expressió d’Antoni Puigverd, que li vaig sentir recentment en una conferència, «els temples de la buidor». Tot és susceptible d’interpretar-se de moltes maneres. A la T1, aquests espais religiosos, podrien ser un monument al no-res santjoanista, però en la seva buidor tampoc no comuniquen aquesta dimensió mística.

Ni la seva situació ni el seu disseny ni l’organització conviden a cap altra cosa que a convertir-se en uns espais inutilitzats. Llàstima en una obra com la T1 que vol ser capdavantera. Llàstima que els que esperen per agafar l’avió no puguin disposar d’un espai per a la meditació o la pregària. No sé si les diferents religions seran capaces de donar vitalitat a aquestes instal·lacions, a causa de tots aquests inconvenients. Llàstima que els passatgers no puguin gaudir a Barcelona dels mateixos serveis que a Amsterdam.

Catalunya Cristiana, Núm. 1.571 - 29 octubre 2009