Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L’èxit de les cançons, al marge de l’intèrpret, s’acostuma a construir a base de dos components: la melodia i la lletra. Molts joves troben en el text el reflex dels seus estats anímics i n’arriben a memoritzar el contingut. Davant l’arribada de l’any nou, em ve al cap la cançó de Gloria Estefan que es titula Abriendo puertas [Opening doors]. Sovint l’he utilitzada en els meus cursos i em sembla molt suggeridora.

La tornada representa una barreja de realitat i d’esperança: «Y vamos abriendo puertas, y vamos cerrando heridas. Porque en el año que llega vamos a vivir la vida. Y vamos abriendo puertas, y vamos cerrando heridas. Pasito a paso en la senda vamos a hallar la salida.» Un any nou constitueix una oportunitat per obrir portes, per iniciar projectes nous, per atalaiar horitzons d’esperança. Un any nou, per no quedar-nos aturats en el passat, exigeix una tasca: tancar ferides. Si no cicatritzen, fan mal i el patiment esquitxa el futur. Reconciliar-se amb el passat, reconciliar-se amb la pròpia història, és un requisit indispensable per llançar-se amb dinamisme cap al futur. Qui no té ferides acumulades en la seva vida? Relacions problemàtiques, ruptures amoroses, fracassos personals, mort d’éssers estimats, dificultats laborals... Cadascú coneix la seva situació. Delectar-se en les ferides sense curar-les resulta perjudicial. Les tasques apareixen amb claredat: acceptació enfront de la realitat, serenitat com a actitud interior, perdó davant de la persona que ofèn, veritat davant dels fets succeïts lluny de l’autoengany, reconciliació sense mitges tintes. No són fàcils de portar a terme, però són possibles. El primer perjudicat, en cas de no realitzar-les, és el mateix interessat. Una ferida oberta sempre és font de sofriment per a un mateix i per als altres. La tasca terapèutica i guaridora sobre les ferides produeix un resultat que pot sorprendre. Josep Maria de Sagarra escriu el 1954 una obra de teatre, el títol de la qual resulta ben aclaridor: La ferida lluminosa. Quan les ferides rebudes es treballen adequadament, tenen un efecte redemptor sobre un mateix i sobre els altres, en sorgir llum dels fons dolorosos de la persona. Pere, en la seva primera carta, afirma «les seves ferides ens curaven» (1Pe 2,25), recordant una frase d’Isaïes (Is 53,5) que aplica a Jesús.
 
Un any nou, una oportunitat per obrir portes. Els temps que ara ens toca viure són durs. La crisi dels valors, que ha provocat una situació econòmica greu i les tensions socials latents... requereix actituds constructives: «Pasito a paso en la senda vamos a hallar la salida.» Estem atrapats i busquem la superació. La ràbia, la desesperació, la impotència, l’agressivitat... només agreugen els fets i dificulten la convivència. L’esperança és bàsica: «Como después de la noche brilla una nueva mañana, así también en tu llanto hay una luz de esperanza. Como después de la lluvia llega de nuevo la calma, el año nuevo te espera con alegrías en el alma.» La nostra societat té problemes d’esperança. La baixa natalitat, al marge de moltes altres consideracions, és un indicador inequívoc d’aquesta manca d’esperança. Gloria Estefan insisteix: «Que en la vida hay tanto por hacer deja tu llanto y echa pa'lante con fe.» La fe, que és el nucli del cristià, l’impulsa, com Abraham, a esperar «contra tota esperança» (Rm 4,18).
 
El meu desig per a tothom, especialment per a les dones i els homes que llegeixen habitualment els meus articles: «Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau» (Rm 15,13).