Després de segles d’absència en la litúrgia de ritu romà, la reforma promoguda pel concili Vaticà II, seguint les petjades del Moviment Litúrgic iniciat a finals del segle XIX a Europa, rescata l’homilia i la retorna al seu lloc originari, bo i donant notícia dels seus fonaments més autèntics.

Des de fa uns quants mesos i, més concretament, des del dia 20 de setembre, Catalunya viu en una tensió creixent. A un ritme vertiginós, se succeeixen esdeveniments que assenyalen les distàncies i els desencontres entre els governs català i espanyol: compareixences i declaracions, requeriments i accions judicials, propostes de diàleg i retrets mutus, en darrer terme xoc d’identitats nacionals, culminat amb la declaració d’independència i la constitució de la República Catalana el 27 d’octubre, i l'aplicació de l'article 155 per part del govern de l'Estat.

Són centenars els preveres que arreu dels territoris de parla catalana han excel·lit en la vessant literària i especialment en poesia. Als segles XIX i XX Mn. Cinto Verdaguer o Mn. Pere Ribot al Principat; Mn. Miquel Costa i Llobera o Mn. Llorenç Riber a Mallorca; el Beat Mn. Gonçal Vinyes i el P. Francesc Martínez Miret a València, són alguns dels grans sacerdots poetes que han escrit en llengua catalana, per citar-ne només alguns que ja han mort.

 En els darrers dies la història s’ha accelerat a Catalunya. Temps enrere s’havia raonat sobre els esdeveniments en clau política, i metàfores com la del xoc de trens entre els governs català i espanyol semblaven explicar la realitat dels fets. A mida que queien les setmanes i els mesos es constatava una dificultat major: la impossibilitat d’asseure’s a dialogar. Quan el diàleg abandona l’escena, els mals pitjors poden aparèixer.

La nostra vida és una resposta a la crida que el Senyor un dia ens va fer, una crida que vol posar la nostra persona al servei de la gent, sigui on sigui la concreció d’aquest servei. Tot i que personalment tinguem el nostre espai per a la pregària personal diària i que sovint parlem amb algú que ens va acompanyant en el nostre propi itinerari, és veritat que convé un temps privilegiat per posar Déu al centre de la nostra atenció. En cas contrari, no deixarem passar pel cor multitud de situacions que la nostra vida (plena de reunions, activitats, apostolats) ens ofereix.

Un dels temes recurrents cada estiu a la premsa esportiva és el mercat de fitxatges. Enguany el Barça ha perdut una de les dents de la forca davantera del seu equip de futbol. Neymar jr. ha marxat al Paris Saint Germain, propietat d'un fons d'inversió creat per l'emir de Qatar. La xifra que han pagat per la clàusula de rescissió és astronòmica, 222 milions d'euros. Pels qui encara recordem el valor de la pesseta el resultat és quasi impronunciable, 36.937.692.000, i inimaginable que es pugui pagar pel treball d'un esportista!

L’exhortació apostòlica Evangelii Nuntiandi (1985), escrita pel papa beat Pau VI, va posar damunt la taula el tema central de la comunicació de l’Evangeli. Aquell text va ser l’inspirador principal de l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium (2013), el document programàtic del pontificat del Papa Francesc. Entre tots dos documents van succeir-se nombroses reflexions i iniciatives, tant per part de sant Joan Pau II com del papa Benet, i fins i tot aquest darrer va crear el Pontifici Consell per a la Nova Evangelització.

Mossèn Ramon Muntanyola i Llorach va néixer a  l’Espluga de Francolí, comarca de la Conca de Barberà i arquebisbat de Tarragona, el 2 d’abril de 1917. La tardor de 1927, seguint el desig de la seva mare, va entrar com a postulant al col·legi dels pares paüls a Bellpuig d’Urgell, on va cursar la llatinitat i les humanitats. L’any 1932 es va traslladar al noviciat que els pares de la missió tenien a l’illa de Mallorca. Tanmateix, la tardor de l’any següent en va sortir per a entrar al Seminari Pontifici de Tarragona.

Les reaccions a la visita del Papa Francesc a Egipte han estat extraordinàries. Així, el professor libanès Mohammad Sammak, secretari general del Spiritual Islam Summit, que va participar a la trobada sobre la pau al Caire, va dir: Francesc va saludar dient “Salam aleikum”, i va entrar en els nostres cors. El Papa va voler dir-ho a tots nosaltres en la nostra llengua i això va tocar vertaderament el cor i les ments de tots. Mn.

El proppassat diumenge 21 de maig el Papa Francesc, en acabar la pregària de l’Àngelus a la Plaça de Sant Pere, va anunciar la creació de cinc nous cardenals: dos europeus (Barcelona i Estocolm), un africà (Bamako a Mali), un llatinoamericà (San Salvador) i un asiàtic (Pakse a Laos). La tria és una mostra més de la universalitat de l’Església i de la voluntat del Sant Pare de subratllar el paper de les perifèries en el seu projecte de reforma eclesial.