Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Arribo de Girona;  he assitit a la representació de Brundibar a Terezin,  un espectacle configurat a partir de l' opereta social i pedagògica Brundibar, escrita per Hans Krasa, just abans de la Segona Guerra mundial. L'opereta va ser pensada per ser representada per nens, i ho fou per primera vegada en un orfenat jueu de Praga,;poc després tots aquells nens eren internats, juntament amb el compositor Hans Krasa, en el camp de concentració de Terezin. Allí, sense que els nazis descobrissin la grran càrrega de compassió, amor i resistència davant de qualsevol, dicatador i injusticia que l'opereta contenia, va ser representada 55 vegades, ajudant a mantenir l'esperit i l'esperança de nens i adults.
 
Avui a Girona, el Cor infantil d' Amics de la Unió junt amb diversos cors infantils i l'orquestra Girona XXI, ens han permès gaudir d'un espectacle bell, de gran qualitat musical i a la vegada d'una gran càrrega moral . L'espectacle, gràcies a l'extraordinària labor de Quim Lecina, situa l'obra en el context fictici d'un suposat assaig en el camp de Terezin,. Això permet esponjar l'explicació del que fou aquell camp, del que fou el nazisme, anant molt més enllà de la mera representació de l'opereta. En el fons de l'escena es succeixen imatges filmades de la vida en el camp, acabant la representació amb les imtages dels nens del camp representant Brundibar, mentre tots els cantaires, orquestra i actors donen l'esquena al públic per mirar el passat per a no oblidar-lo, i a la vegada, en un silenci profund, retre homenatge a aquells seus predecessors en la veu, en la música, en el món...que no varen sobreviure.
 
En una hora i mitja , encara no, hi havia tants valors en joc dalt de l'escenari! La  música, el treball col.lectiu , l'esfor, l'escolta de l'altre, la bellesa, el plaer de construïr quelcom mesurable només des de l'esperit. La càrrega moral , el valor i el poder de la solidaritat, la necessària unitat contra la injustícia. Les lliçons de la història,que hauriem d'aprendre per a no repetir mai més els mateixos errors. I tot això viscut per més de 100 infants gràcies a la tasca constant, pacient, rigurosa i intel.lingentment optimista de Josep Vila, en col.laboració amb el director d'orquestra Manel Valdivieso , que en aquest projecte no li cauen els anells per a fer , també d'actor al costat dels nens.
 
Una neboda que també canta en un cor infantil i estudia música, m'explicava que els companys de l'institut li diuen que és freaki, és a dir, en l'argot dels adolescents, algú amb obsessions extranyes, fòra del que hauria d'interessar a algú de la seva edat , tot i que l'orígen de la paraula no és aquest. He pensat que tota la gent que ha fet possible aquest espectacle és un freaki en la nostra cultura. I no els sap greu, i són feliços essent qui son. Potser els cristians hauriem d'aprendre a ser una mica més freakis....
 
I jo , que al matí a missa havia escoltat una excel.lent homilia que ens animava a no tenir por de la nostra Galilea d'avui, i a descobrir-hi també allí a a quest Jesús Llum del Món,  m'he trobat al mig de l'espectacle profundament convençuda que el seu Regne ja és entre nosaltres...a través també de tots aquests esforços per fer del cor dels infants una terra on la llavor de l' amor pugui donar fruit. De nosaltres, cristians, dependrà també que aquest amor el puguin dir i escriure en majúscules i el reconeguin com a  Jesús , fill de Déu.