Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

La dimensió de la interioritat ha guanyat espai en la preocupació educativa. Aquesta inquietud s’ha manifestat en diverses publicacions que han intentat descriure què vol dir viure el «món interior», a més d’una àmplia oferta formativa adreçada a educadors (pares, mestres, animadors de la fe, lleure, etc.) on s’han explicitat els eixos fonamentals de la pedagogia del desvetllament de la vida interior, acompanyats, d’una bona dosi d’experiències. A les preguntes del què i del com, convé afegir-hi la del per què.  En educació —hem dit per activa i per passiva— no té sentit només «predicar» per als altres, per la qual cosa també convé raonar sobre els motius del propi educador per tal de suscitar un veritable creixement de la seva interioritat. En efecte, les raons educatives són plurals.
 
Un primer motiu prové del fet de donar coherència i exigència a l’opció per l’educació integral. La construcció d’un jo i una identitat madura, l’exercici del sentit crític, l’àmbit de la llibertat i de la intimitat, el conreu de la voluntat, els sentiments i les emocions, etc., són alguns seus dels aspectes bàsics. D’altra banda, en educació treballem amb experiències, aquelles que volem transmetre o aquelles sobre les quals els educands  hauran d’aprendre. I per aprendre’n i treure’n conclusions sempre caldrà distanciar-se, reflexionar-hi, etc., en definitiva, interioritzar què ha passat. Aquest és un bon segon argument. Una raó més respon a la certesa que la interioritat aporta i fa créixer unes instàncies que li són pròpies i exclusives. Efectivament, el món interior és capaç d’ entreteixir les nostres fragmentacions, integra, unifica i ens obre a l’encontre. Viure la interioritat no es un blindatge respecte al món exterior. A l’inrevés, és l’oportunitat per donar veritable valor als fets o a les paraules un cop assolit en consciència allò que signifiquen. En quart lloc, la interioritat ajuda a comprendre, encaixar i posicionar-nos davant l’enorme tensió entre la continuïtat i la gran quantitat de canvis que ens toca viure com a educadors. Alhora, desenvolupar un món interior és condició de possibilitat d’un veritable acolliment i acompanyament dels infants i joves a través d’una contemplació serena, respectuosa i completa. La dimensió de la interioritat és el «temple» de la creativitat. Avui en educació aquest aspecte és fonamental. Un setè argument apunta vers la dimensió interior com un àmbit que afavoreix el «començar de nou». Efectivament, educar suposa reconduir situacions, resoldre conflictes, perdonar, reiniciar projectes, etc., i això només és possible amb una ferma disposició del cap i del cor. Finalment, el món interior és el gran pòrtic a la possibilitat d’una vida espiritual rica i profunda on Déu apareix com anhel radical o, com formula ChL 61, un entorn privilegiat on l’acció educativa de Déu es fa present a través de l’Esperit.   

Publicat a Catalunya Cristiana, edició 1665, 21 d'agost de 2011, p. 10