Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Recensió  quadern 166
QUAN EL NIHILISME DESPULLA LA FRATERNITAT.
La lluita per la justícia en una cultura nihilista .

José  Ignacio González Faus

 


És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge.
S’afirma amb freqüència en els mitjans cultes que som fills del nihilisme, a la millor desitges conèixer a aquest pare per a saludar-lo i veure l’herència que t’ha deixat.
La primera part del Quadern és més filosòfica, es tracta de textos de Marx, Dostoyevski, Sartre que estremeixen per la seva radicalitat i absència d’un Déu, on es reconeix el desemparament de l'home i l'orfandat en què viu. Dóna molt de joc per pensar i situar bé el tema.
La segona part analitza magistralment alguns dels títols de llibres que es publiquen, es venen, es llegeixen, com a símptomes del que respirem: L'era del buit, La cultura de l'oblit, La insostenible lleugeresa del ser, L'imperi de l'efímer i un llarg etc. En poc espai s'ofereix un panorama molt lúcid d'aquest nihilisme light que ens envolta i que com aire mig escèptic, mig passota, ens va calant com a excusa per a no carregar amb els compromisos de millorar una terra i un gènere humà greument amenaçats.
La tercera part dóna un toc d'esperança, com si un despertador ens aixequés cada matí i ens obrís les finestres assenyalant camins per lluitar per la justícia i la solidaritat.
 
Res en aquesta terra té més sentit que lluitar per la fraternitat, la llibertat i el benestar universals. En aquesta lluita, o en la prossecució d'aquests ideals, s'acaba percebent la persona que, malgrat els esforços, persecucions i fracassos que puguin acompanyar-la, està on ha d'estar i contribueix a l'harmonia del món.
Córrer rera la fraternitat i la justícia pot realitzar a l’ésser humà i plenificar una vida, encara que no es palpi el triomf.
 
A això estem cridats, a això anima aquest Quadern.