Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El missatge dels EUA és clar: qui gosi atacar l'imperi serà eliminat, amb judici previ o sense, s'amagui on s'amagui, tard o d'hora.

Es poden enviar míssils, avions sense pilot o espies, però també comandos militars per tal de provocar un t¡roteig i que sembli un combat. Es poden ocupar militarment tots els països que calgui, diversos simultàniament (Iraq o Afganistan) i de pas amenaçar-ne algun més (Iran o Síria). El que calgui.

No importa si es corre el risc de generar més odi o més terrorisme, això ja es veurà. Tampoc importa si es causen víctimes innocents, són "danys col·laterals". Però, de moment, el missatge és clar. Això és fer "Justícia" i visca la gran Nació, que Déu la beneixi.

Hanna Arendt ho va dir ben clar. La violència no és un signe de poder, sinó expressió de la impotència de qui perd poder per protegir els seus interessos d'un altra manera realment eficaç. La progressiva decadència política i econòmica dels Estats Units és proporcional a la seva fastigosa i descomunal potència militar. Igualment es pot dir de qualsevol grup terrorista, que empra la violència en la mesura de la seva incapacitat per defensar políticament amb dignitat cap plantejament seriós.

No obstant, jo els recordaria als Obama i la "gran Nació", com també a tots els Ossamas, Gadafis, OTANs, terroristes i a la immensa llista de defensors i gestors de la violència, allò que està escrit: "Torna l'espasa a la beina, que tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran" (Mt 26,52). No cal que sigui la mort física, però confiar en la viòlència és com morir.