Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Ja em perdonaran el títol però no és el cas. A mi em va confirmar mossèn Vidal Aunós, el qui anys després va acollir la tancada d'immigrants a la parròquia de Sant Maria del Pi. I em va confirmar a  la parròquia de Sant Medir, on es va fundar Comissions Obreres clandestinament durant el franquisme.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

Totes les escoles a Catalunya van suspendre temporalment l’activitat presencial el dia 13 de març, seguint les ordenances dictades per la Conselleria d'Ensenyament. Aquell dia començava un camí de gran incertesa i de moltes dificultats que per a les escoles ha estat un repte en què ens hi jugàvem l'aprenentatge dels nostres alumnes i en alguns casos la continuïtat del nostre projecte educatiu.

  MERCADEJAR AMB LA SALUT

Si us plau, prou de mercadejar amb la salut de la gent!! Som molts els que ens sentim indignats quan per recolzar una decisió en els parlaments empreu un intercanvi de favors o d’avantatges que no tenen res a veure amb la salut de la gent. “El nostre grup et votarà o no depenent de si ens concedeixes o no aquella llei, aquells diners, el que sigui...”

Fa uns dies el diari “El País” va publicar un curiós article en què es lamentava que Martí Luter, el Reformador Protestant del segle XVI, hagués predicat a Alemanya i no pas entre nosaltres.

L’article, escrit arran de la pandèmica, comparava el tracte diferent que donen els governs si el seu entorn històric és d’origen protestant o d’origen catòlic.

(Llorenç Sagalés) No n’hi ha prou amb ser invitat a unes noces per a participar-hi; no n’hi ha prou amb pertànyer a la comunitat i entrar a la sala del banquet, fa falta, a més, vestir-se amb el vestit adequat de la festa. Aquest detall provocatiu de la paràbola de Jesús al final de l’Evangeli de Mateu 22, no cerca simplement desconcertar l’oient o escandalitzar-lo com una anècdota arbitrària. El que cerca és introduir-lo en un món nou, fer-li canviar de vida, transformar tot el seu ésser.

Pentecostés

Barcelona, 31 de maig de 2020

Quina idea es feien els hebreus del misteri de la vida? Així descriu la creació de l’home un vell relat del segle IX abans de Crist: “Llavors el Senyor Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de la vida, i l’home es convertí en un ésser viu.”

És el que diu l’experiència. L’ésser humà és pols. En qualsevol moment es pot ensorrar. Com podem caminar amb uns peus de pols? Com podem mirar la vida amb uns ulls de pols? Com podem estimar amb un cor de pols?