×

Mensaje de advertencia

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Avui ha quedat vist per a sentència el judici al procés independentista català. Ha arribat l’hora de la veritat per a la justícia espanyola i, per extensió, per als poders de l’Estat. Al meu parer, del contingut la sentència  que es dicti (condemna greu per rebel·lió o sedició o bé condemnes menors) dependrà que ens situem davant d’un d’aquests dos possibles escenaris, que es dibuixen com a cruïlla històrica decisiva:

La sentència absolutòria de Sandro Rossell després de dos anys d’empresonament ha tornat a mostrar, amb gran claredat, la immoralitat de la presó provisional. Malauradament, no és un cas infreqüent.

Aquest dia 8 de març és una nova crida a prendre consciència d’un dels grans reptes que té plantejada la humanitat: promoure la dignitat de les dones i la superació de totes aquelles estructures socials, paradigmes mentals, actituds, llenguatges i situacions que, arreu del món, porten al menyspreu, l’explotació, la invisibilització, els abusos i maltractaments i totes les diferents formes de la violència contra la dona, o que impedeixen la seva plena participació social i que, a la vegada, són un atemptat al bé comú.

L’inici del judici davant del Tribunal Suprem contra membres del Govern, càrrecs electes catalans i dirigents socials catalans fa especialment oportú compartir aquí novament algunes reflexions entorn aquest lamentable procés penal, que taca profundament la història de la democràcia espanyola.

L'1 de gener celebrem un any més la Jornada Mundial de la Pau, instituïda per Pau VI el 1967. Amb motiu d’aquesta Jornada, el Papa Francesc ha publicat el seu missatge anual adreçat a contribuir a la pau al món.

Les acusacions presentades per rebel·lió i sedició en els processos seguits contra líders socials, càrrecs electes i comandaments policials catalans han tornat a mostrar, aquest cop amb una especial claredat, la naturalesa profunda de l'Estat espanyol.

Las acusaciones presentadas por rebelión y sedición en los procesos seguidos contra líderes sociales, cargos electos y mandos policiales catalanes han mostrado una vez más, esta vez con una especial claridad, la naturaleza profunda del Estado español.

El passat 10 d’agost es van complir els 800 anys de la fundació, a la ciutat de Barcelona, de l’Orde de la Mercè (1218-2018). Aquest diumenge dia 23 de setembre, a les 12h, tindrà lloc a la Catedral de Barcelona una eucaristia en acció de gràcies per la gran obra desenvolupada pels mercedaris i per les diferents congregacions mercedàries en aquests vuit segles.

Celebrem un any més la nostra Diada Nacional. Per a una part enorme de la població, aquesta festa torna a ser ocasió de reivindicar massivament el dret de Catalunya a determinar lliurement el seu estatus polític i de denunciar l’empresonament autoritari i abusiu de líders polítics i socials, completament inacceptable en una democràcia. Una altra part de la població rebutja aquella reivindicació (i també està en el seu dret de fer-ho), mentre que altres s’ho miren amb certa indiferència.

El Papa Francesc, amb la seva agudesa comunicativa, ha afirmat reiteradament que “el diner ha de servir i no governar!”. Amb aquesta sentència, el Papa ha volgut deixar pedagògicament ben clar que l’economia i les finances són al servei de les persones i no a l’inrevés. Que l’activitat econòmica i financera té com a finalitat la promoció del bé comú, en comptes de l’enriquiment d’uns pocs, sovint a costa de l’empobriment i exclusió de molts.