S'han complert deu anys des que un grup d'organitzacions i moviments cristians de l'arxidiòcesi de Barcelona vam decidim crear un espai permanent de coordinació i reflexió entorn del fet migratori: la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants.

Aquest proper dia 1 de gener, l’Església ens convida, un any més, a celebrar la Jornada Mundial de la Pau.  Aquesta iniciativa, instituïda per Pau VI l’any 1967, és una bona ocasió per pregar i reflexionar sobre quins són els reptes que planteja la construcció de la pau en un món encara ferit per múltiples situacions de guerra, violència, abús i explotació de les persones, injustícia i desigualtat.

En l’imaginari col·lectiu no es té avui suficient consciència que a Catalunya existeix un important i creixent nombre de catalans de religió musulmana. Un col·lectiu que es va integrant progressivament al nostre país i que, alhora, genera una realitat nova a la qual Catalunya s'hi ha d'adaptar. Parlem d’un col·lectiu que pot arribar a unes quatre-centes mil persones, que es troba àmpliament dispers per tot el territori català, i amb un grau notable d’arrelament social. 

Fa uns mesos, des de Justícia i Pau hem començat a visitar diferents comunitats i entitats musulmanes catalanes. L’objectiu és conèixer la seva realitat, activitats i projectes, les seves percepcions, punts de vista i necessitats, així com explorar possibilitats de col·laboració. És tracta d’una experiència que ens ha sorprès molt gratament i que estem descobrint com altament interessant i fructífera.

El Papa Francesc, en la seva recent encíclica Laudato si´, que vaig tenir ocasió de comentar en aquest blog, ha denunciat la “tecnocràcia” dominant, és a dir, el creixent poder de la tècnica i la ideologia materialista que l’acompanya, com una de les grans arrels de la degradació mediambiental i social que patim.

La Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat ha publicat recentment una segona edició, revisada i ampliada, de la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres penitenciaris de Catalunya.

L’extraordinària encíclica Laudato si’ (Lloat sigueu) que ens ha regalat el Papa Francesc és una impressionant, commovedora i apassionada defensa de la natura, percebuda com a creació amorosa de Déu, amb la qual expressa la seva immensa bondat, bellesa i saviesa, i que ens dóna com a àmbit de la nostra vida.

En els últims anys tenim obert un gran debat sobre com voldríem configurar el nostre país en cas que es constituís en Estat independent. Aquest debat, encara que sigui sobre una hipòtesi incerta (la independència), és realment interessant, perquè fomenta una discussió sobre qüestions claus del nostre model de societat (economia, govern, defensa, relacions internacionals, cultura, religió....) sobre els quals sempre és bo reflexionar.

Un any més, les comissions de Justícia i Pau a Europa unim les nostres veus per afrontar un repte comú.

L’any 1977 el Govern espanyol va aprovar (RD 2398/1977) la incorporació del clergat catòlic a la Seguretat Social. L’any 1981 va fer el mateix amb els religiosos (RD 3325/81). Fins aleshores, la protecció social d’aquestes persones havia anat a càrrec de l’Església i congregacions, a més dels mateixos interessats.