El Papa Francesc, amb la seva agudesa comunicativa, ha afirmat reiteradament que “el diner ha de servir i no governar!”. Amb aquesta sentència, el Papa ha volgut deixar pedagògicament ben clar que l’economia i les finances són al servei de les persones i no a l’inrevés. Que l’activitat econòmica i financera té com a finalitat la promoció del bé comú, en comptes de l’enriquiment d’uns pocs, sovint a costa de l’empobriment i exclusió de molts.

El pasado fin de semana tuvo lugar en Palencia el encuentro anual de Justicia y Paz de España, que me honro presidir, este año con el lema "El medio rural, apuesta de vida". A la vez, en este encuentro hemos celebrado los 50 años de la entidad (desde 1968 hasta 2018).

El passat cap de setmana va tenir lloc a Palencia la trobada anual de Justícia i Pau d’Espanya, que m’honoro de presidir, enguany amb el lema “El medi rural, aposta de vida”. A la vegada, en aquesta trobada hem celebrat els 50 anys de l'entitat (1968-2018).

El proper dia 1 de gener celebrem una nova Jornada Mundial de la Pau. El Missatge d’enguany per aquesta Jornada se centra en el gran repte dels migrants i refugiats, un dels principals esdeveniments actuals de la humanitat. Avui, com ens recorda el Missatge, són ja més de dos-cent cinquanta milions de persones immigrades en tot el món, de les quals, vint-i-dos milions de refugiats.

El gran jurista italiano Francesco Carrara (1805-1888), profesor de derecho penal de notable influencia, publicó un artículo en 1872, titulado justamente así: "La inmoralidad de la prisión provisional". Carrara, gran opositor contra la pena de muerte, afirmaba que la práctica de encarcelar a una persona antes de que haya sido condenada en base a un juicio era una grave injusticia. Ciertamente, consideraba que se daban algunas circunstancias excepcionales que podían hacer que esta medida fuera necesaria.

El gran jurista italià Francesco Carrara (1805-1888), professor de dret penal de notable influència, va publicar un article l’any 1872, titulat justament així: “la immoralitat de la presó provisional”. Carrara, gran opositor contra la pena de mort, afirmava que la pràctica d’empresonar una persona abans que hagi estat condemnada en base a un judici era una greu injustícia. Certament, considerava que es donaven algunes circumstàncies excepcionals que podien fer que aquesta mesura fos necessària.

Hoy y mañana, 2-3 de noviembre, tendrá lugar un hecho insólito en la historia reciente de la España constitucional e inaudito en una democracia normal: son citados a declarar como investigados por supuestos delitos gravísimos y de carácter violento (rebelión y sedición) la totalidad de los miembros de un gobierno y la mayoría de los miembros del órgano rector de un Parlamento, todos democráticamente elegidos, por la comisión de unos hechos consistentes en someter a discusión y aprobar una resolución parlamentaria.

Avui i demà, 2-3 de novembre, tindrà lloc un fet insòlit en la història recent de l’Espanya constitucional i inaudit en cap democràcia normal: són citats a declarar com investigats per suposats delictes gravíssims i de caire violent (rebel·lió i sedició) la totalitat dels membres d’un govern i la majoria dels membres de l’òrgan rector d’un Parlament, tots democràticament elegits, per la comissió d’uns fets consistents en sotmetre a discussió i aprovar una resolució parlamentària.

Aquest diumenge a Catalunya s’ha produït una vulneració massiva de drets fonamentals, que ens omple de tristesa i indignació. Ja no crèiem que podríem veure mai res semblant en el nostre país.

A hores d’ara es compten en més de vuit cents ferits o atesos pels serveis mèdics a tot el territori, alguns greus, persones de tota edat i condició, a conseqüència de l’actuació policial adreçada a tancar centres de votació i requisar el material del referèndum. A això cal sumar la por i inquietud generada en milers de persones i els danys materials en múltiples edificis públics i privats.

Després dels recents atemptats terroristes, sembla evident que un dels grans reptes que tenim en aquests moments com a país és la prevenció del que hem anomenat “radicalització” (expressió potser no prou encertada) de joves musulmans cap a la violència jihadista. Més quan s’ha comprovat que els responsables d’aquest fets, aparentment, estaven relativament integrats a la societat catalana o almenys no patien circumstàncies greus d’exclusió social.