El gran jurista italiano Francesco Carrara (1805-1888), profesor de derecho penal de notable influencia, publicó un artículo en 1872, titulado justamente así: "La inmoralidad de la prisión provisional". Carrara, gran opositor contra la pena de muerte, afirmaba que la práctica de encarcelar a una persona antes de que haya sido condenada en base a un juicio era una grave injusticia. Ciertamente, consideraba que se daban algunas circunstancias excepcionales que podían hacer que esta medida fuera necesaria.

El gran jurista italià Francesco Carrara (1805-1888), professor de dret penal de notable influència, va publicar un article l’any 1872, titulat justament així: “la immoralitat de la presó provisional”. Carrara, gran opositor contra la pena de mort, afirmava que la pràctica d’empresonar una persona abans que hagi estat condemnada en base a un judici era una greu injustícia. Certament, considerava que es donaven algunes circumstàncies excepcionals que podien fer que aquesta mesura fos necessària.

Hoy y mañana, 2-3 de noviembre, tendrá lugar un hecho insólito en la historia reciente de la España constitucional e inaudito en una democracia normal: son citados a declarar como investigados por supuestos delitos gravísimos y de carácter violento (rebelión y sedición) la totalidad de los miembros de un gobierno y la mayoría de los miembros del órgano rector de un Parlamento, todos democráticamente elegidos, por la comisión de unos hechos consistentes en someter a discusión y aprobar una resolución parlamentaria.

Avui i demà, 2-3 de novembre, tindrà lloc un fet insòlit en la història recent de l’Espanya constitucional i inaudit en cap democràcia normal: són citats a declarar com investigats per suposats delictes gravíssims i de caire violent (rebel·lió i sedició) la totalitat dels membres d’un govern i la majoria dels membres de l’òrgan rector d’un Parlament, tots democràticament elegits, per la comissió d’uns fets consistents en sotmetre a discussió i aprovar una resolució parlamentària.

Aquest diumenge a Catalunya s’ha produït una vulneració massiva de drets fonamentals, que ens omple de tristesa i indignació. Ja no crèiem que podríem veure mai res semblant en el nostre país.

A hores d’ara es compten en més de vuit cents ferits o atesos pels serveis mèdics a tot el territori, alguns greus, persones de tota edat i condició, a conseqüència de l’actuació policial adreçada a tancar centres de votació i requisar el material del referèndum. A això cal sumar la por i inquietud generada en milers de persones i els danys materials en múltiples edificis públics i privats.

Després dels recents atemptats terroristes, sembla evident que un dels grans reptes que tenim en aquests moments com a país és la prevenció del que hem anomenat “radicalització” (expressió potser no prou encertada) de joves musulmans cap a la violència jihadista. Més quan s’ha comprovat que els responsables d’aquest fets, aparentment, estaven relativament integrats a la societat catalana o almenys no patien circumstàncies greus d’exclusió social.

En els darrers anys ha anat guanyant força a casa nostra un perillós laïcisme que pretén la marginació social de la religió i especialment del fet cristià, cercant la minimització de la influència de l’Església i del catolicisme, considerat un adversari a combatre.

¿Está todavía vigente jurídicamente la Constitución de 1978 en Cataluña? Y si todavía está vigente, en qué medida?

És encara vigent jurídicament la Constitució de 1978 a Catalunya? I si encara és vigent, en quina mesura?

Fa uns dies s’ha publicat el tradicional missatge del Papa Francesc per la 50ena Jornada Mundial de la Pau, que celebrarem el proper dia 1 de gener. La Jornada Mundial de la Pau va ser instituïda l’any 1967 pel Papa Pau VI, a fi de ser una ocasió per pregar i reflexionar a fi de construir la pau.