Ja em perdonaran perquè hi ha notícies que quan les llegeixo no em quadren. M’ha passat arran de la publicació d’un document de la Santa Seu sobre les monges de clausura. Diversos mitjans han explicat que aquesta nova instrucció del papa limita l’ús de les xarxes socials a les religioses.

Dario E. Viganò es el clásico sacerdote milanés ilustrado. Una gran preparación intelectual, educación extrema, y ​​con una buena presencia y oratoria en los medios de comunicación. Llegó al Vaticano en la época del Papa como director del Centro Televisivo por sus reconocidos conocimientos del mundo de la imagen y del cine, que siempre aprovechó en su vocación pastoral y comunicativa.

Dario E. Viganò és el clàssic sacerdot milanès il·lustrat. Una gran preparació intel·lectual, educació extrema, i amb una bona presència i oratòria en els mitjans de comunicació. Va arribar al Vaticà en l'època del papa Benet XVI com a director del Centre Televisiu pels seus reconeguts coneixement en el món de la imatge i del cinema, que sempre va aprofitar per la seva vocació pastoral i comunicativa.

Ja em perdonaran però crec que l'Església hauria de pronunciar-se més clarament sobre la presó incondicional dels Jordis i dels consellers. Alguns mitrats ho van fer d'una manera més o menys explícita el novembre, però estem en una situació que com més plou, més clama al cel. Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Me van a perdonar pero creo que la Iglesia debería pronunciarse más claramente sobre la prisión incondicional de los Jordis y los consellers. Algunos mitrados lo hicieron de una manera más o menos explícita en noviembre, pero estamos en una situación que cuanto más llueve, más clama al cielo. Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras y Joaquim Forn.

Ja em perdonaran perquè sóc dels qui creu que de tot se'n pot fer humor, començant per un mateix. Allò tan català de riure's del mort i del qui el vetlla. I, en general, a l'Església tot ho fem massa seriós. Com si la transcendència no pogués somriure. El problema és que no de tot es pot fer el mateix humor. Els temes delicats demanen un humor intel·ligent. Una ironía fina pot ser una arma destrucció massiva que posi en evidència les injustícies.

Me van a perdonar porque soy de los que cree que de todo se puede hacer humor, empezando por uno mismo. Aquello tan catalán de "riure's del mort i del qui el vetlla".Y, en general, en la Iglesia todo lo hacemos demasiado serio. Como si la trascendencia no pudiera sonreír. El problema es que no de todo se puede hacer el mismo humor. Los temas delicados piden un humor inteligente. Una ironía fina pot ser una arma destrucció massiva que posi en evidència les injustícies. Pero no un humor burdo o basado en tópicos trasnochados.

Me van a perdonar que me meta en política. Pero una vez más han hablado los obispos.

Ja em perdonaran que em posi en política. Però una vegada més n'han parlat els bisbes.

Ja em perdonaran però crec que és la primera vegada a la història que L'Osservatore Romano dedica tota la setmana un titular destacat de portada a Catalunya. El diari va néixer per defensar a través de l'opinió publicada la sobirania dels Estats Pontificis a mitjans del segle XIX. Avui és l'organisme de comunicació de la Santa Seu que també utilitza per pronunciar-se de manera oficiosa. Secretaria d'Estat està especialment atent per modular les informacions que consideren més sensibles.