Ja em perdonaran el títol però no és el cas. A mi em va confirmar mossèn Vidal Aunós, el qui anys després va acollir la tancada d'immigrants a la parròquia de Sant Maria del Pi. I em va confirmar a  la parròquia de Sant Medir, on es va fundar Comissions Obreres clandestinament durant el franquisme.

Ja em perdonaran que m’allargui amb l’interessant tema de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Malauradament, no he pogut trobar una explicació tant detallada sobre la figura del prior de la Capella de Sant Jordi com de la història del recinte. Seria interessant que se’n fes una monografia o desterrar-ne alguna ja feta que no he localitzat.

Ja em perdonaran per fer una mica d’història. El 3 de novembre del 1400 la Diputació del General, o Generalitat, va adquirir el terreny que actualment forma la part central de la seu del govern de Catalunya a Barcelona. És la part més antiga que encara es pot distingir per la galeria gòtica central. L’adquisició va donar pas a l’encàrrec de la construcció de l’edifici que encara avui conserva la façana al carrer Sant Honorat i que es obra de l’arquitecte Marc Safont.

Me van a perdonar porque es un tema que no debería tener mucho recorrido. El pasado viernes el cardenal Juan José Omella fue a declarar a un juzgado de Barcelona por una denuncia de falsificación de documento privado interpuesta por un exsacerdote. Miguel Ángel Barco lo acusa de haber ocultado información en el procedimiento canónico que lo condujo a la reducción al estado laical. Todo es de la época en que Omella era obispo de Logroño.

Ja em perdonaran perquè és un tema que no hauria de tenir gaire recorregut. Divendres passat el cardenal Joan Josep Omella va anar a declarar a un jutjat de Barcelona per una denúncia de falsificació de document privat interposada per un excapellà. Miguel Ángel Barco l’acusa d’haver ocultat informació en el procediment canònic que va portar-lo a la reducció a l’estat laical. Tot és de l’època en que Omella era bisbe de Logronyo.

Ja em perdonaran que doni relleu a una cosa que no n’hauria de tenir. Però el que eren quatre estirabots a internet, aquest dimecres s’han convertit en tres notes editorials. Una a El Mundo, l’altra a l’ABC i l’altra a La Razón.

Ja em perdonaran perquè si algú vol girar el sentit d’aquest text pensarà que ens preocupa més l’Església que les víctimes. Només és una perspectiva més que complementa l'epicentre del terratrèmol que vívim aquests dies: les víctimes que han patit abusos.

Me van a perdonar porque si alguien quiere girar el sentido de este texto pensará que nos preocupa más la Iglesia que las víctimas. Sólo es una perspectiva más que complementa el epicentro del terremoto que vivimos estos días: las víctimas que han sufrido abusos.

Me van a perdonar la metáfora. Cuando aparece una gotera en una basílica de alto valor patrimonial, histórico y espiritual puede haber reacciones diversas. Pero una gotera no puede ser el motivo para cerrar el templo, para expropiarlo o, en un brote de anticlericalismo exacerbado, para incendiarlo.

Ja em perdonaran la metàfora. Quan apareix una gotera en una basílica d’alt valor patrimonial, històric i espiritual hi poden haver diverses reaccions. Però una gotera no pot ser el motiu per tancar el temple, per expropiar-lo o, en un brot d’anticlericalisme exacerbat, per anar a cremar-lo.