Esta semana hemos seguido con mucha atención la elección del papa. En contra de todos los pronósticos y las opiniones de supuestos expertos en temas vaticanos y religiosos, y después de un cónclave más bien breve y sin ningún tipo de filtración, los cardenales elegían como sucesor en el "ministerio petrino" al cardenal-arzobispo de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio. Durante estos días, los medios han tratado ampliamente el perfil del santo padre y sus primeros gestos y sus intervenciones parecen augurar una etapa sensiblemente diferente.

Ahir va començar el Conclave i, després d’una setmana intensa de sessions de reflexió i debat dels cardenals –que han servit per millor conèixer-se entre ells i debatre sobre el present i futur de l’Església–, avui el Conclave segueix, i sobre els cardenals pesa la responsabilitat d’escollir el nou Pare de l’Església. Veurem si avui, demà o demà passat, arriben a un acord sobre la persona –recordem que calen els dos terços dels vots– que ha de liderar el futur de l’Església Catòlica Romana.

Ayer comenzó el Cónclave y, tras una semana intensa de sesiones de reflexión y debate de los cardenales -que han servido para que se conozcan mejor entre ellos y para debatir sobre el presente y futuro de la Iglesia-, hoy el Cónclave sigue, y sobre los cardenales pesa la responsabilidad de elegir al nuevo Padre de la Iglesia. Veremos si hoy, mañana o pasado mañana, llegan a un acuerdo sobre la persona -recordemos que necesitan los dos tercios de los votos- que debe liderar el futuro de la Iglesia Católica Romana.

 

Roma parece estos días el centro del mundo. Más allá de la renuncia del Papa y del próximo cónclave, este fin de semana han tenido lugar las elecciones generales italianas. Lunes por la noche llegaban los primeros datos y ayer martes se confirmaban las tendencias más preocupantes: el centroizquierda de Bersani, al frente del Partido Demócrata-heredero del antiguo PCI idOtros pequeños grupos socialistas y de centro-, ha ganado las elecciones, pero ha quedado muy lejos de la mayoría necesaria.

Roma sembla aquests dies el centre del món. Més enllà de la renúncia del Sant Pare i del proper conclave, aquest cap de setmana han tingut lloc les eleccions generals italianes. Dilluns al vespre n’arribaven les primeres dades i ahir dimarts es confirmaven les tendències més preocupants: el centreesquerra de Bersani, al capdavant del Partit Demòcrata –hereu de l’antic PCI i d’altres petits grups socialistes i de centre–, ha guanyat les eleccions, però ha quedat molt lluny de la majoria necessària.

Ha passat una mica més d’una setmana de la notícia de Benet XVI i la seva propera renúncia el dia 28 de febrer i, per tant, d'un proper conclave per escollir el succesor de Pere. La notícia ha estat rebuda de manera positiva o molt positiva. El gest del Sant Pare ha estat valorat arreu del món com a lúcid, generós, valent i que obre una nova etapa a l'Església catòlica. Diumenge passat, Benet XVI va demanar públicament que el nou conclave representi una nova possibilitat per reorientar l'acció de l'Església en el món.
 

Fa unes setmanes, en un seminari de la Fundació Joan Maragall, el professor Ignasi Boada ens va donar unes xifres que senzillament trobo esgarrifoses i fora de tota lògica: “el 0,00003% de la humanitat té el 40% de la riquesa; dit altrament, les 225 persones més riques del món posseeixen tant com el 47% de la humanitat (2.820.000.000 de persones)”. A més, afegia, els diners amagats en paradisos fiscals representen ja una quantitat similar al PIB dels Estats Units i Japó junts.