Aquestes setmanes seran decisives per la Unió Europea.

Des de fa uns anys la flama de l’esperança del final d’ETA sembla cada vegada més a prop. Els processos de canvi dintre de l’anomenada esquerra arbertzale, el rebuig quasi total de la societat basca a la violència i la fermesa policial han aconseguit arraconar i aïllar les restes del grup terrorista.

En un article d’opinió del diari Ara, publicat el 30 de setembre, la periodista especialitzada en temes internacionals, Cristina Gallach, recordava que properament la població mundial arribarà als 7.000 milions de persones. Una xifra històrica, menor que es preveia als anys 70, però veritablement important.

La recent visita de Benet XVI a Alemanya ha estat molt intensa i, des d’una perspectiva filosòfica i teològica, molt densa. Els textos de les seves intervencions, siguin a Berlín, Erfurt o Friburg, haurien de ser objecte d’una reflexió meditada. Voldria, però, avui, citar dues reflexions que m’han interpel·lat:
 

Durant aquests darrers mesos hem assistit, amb molt desconcert i desencís, la desunió dels principals líders de la Unió Europea en trobar una sortida a la difícil situació econòmica, social i financera que viu Europa. Els òrgans de govern de la Unió Europea semblen absents, sense autoritat davant dels dirigents d’Alemanya, França o Gran Bretanya. Els Comissaris Europeus i el mateix president de la Unió, Herman Van Rompuy, es troben desapareguts davant d’aquests moments històrics. Molt probablement estem pagant l’error, en el seu moment, d’optar per lideratges febles i tècnics.

Aquests dies hem viscut amb intensitat dos temàtiques que configuren aspectes vitals sobre la identitat de Catalunya: el model d'immersió lingüística a les escoles i el debat obert sobre la dimensió nacional de la nostra Diada.

(III) Polònia i Europa
 

(II). Czestochowa i la fe d’un poble

Aquest ha estat el meu tercer pelegrinatge en els darrers anys amb un grup de famílies de la diòcesi de Barcelona. Ens autodenominem Famílies en Camí, i ens uneix, essencialment, la fe,  l’amistat i l’esperit del pelegrí,  esperit que cerca en Jesús de Natzaret i la seva herència a través de l’Església, el camí de la vida.

Fa uns pocs dies vaig tenir la sort d’assistir a la presentació del llibre del periodista i intel·lectual Rafael Jorba “La mirada del otro. Manifiesto por la alteridad”. Un llibre excel·lent, apassionant, compromès, valent, que reflecteix les opinions i conviccions d’un periodista de conviccions que trenca el seu silenci després de quasi cinc anys.