Estos últimos días he visitado Pekín. He participado en un Seminario sobre redes sociales organizado por las universidades de Pekín y Oxford. Hacía más de veinte y cinco años de mi primera y única visita. Todavía recuerdo nítidamente algunas imágenes: las calles llenas de bicicletas y muy pocos coches, la gente vestida de manera muy sencilla, control social y político por todas partes, austeridad y pobreza.
 

Aquests darrers dies he visitat Pekín. He participat en un Seminari sobre xarxes socials organitzat per les universitats de Pekín i Òxford. Feia més de vint-i-cinc anys de la meva primera i única vegada visita. Encara recordo nítidament algunes imatges: els carrers plens de bicicletes i molts pocs cotxes, la gent vestida de manera molt senzilla, control social i polític per tot arreu, austeritat i pobresa.
 

El próximo día 9 de diciembre nos podemos jugar el futuro de los próximos diez años de Europa. La cumbre de jefes de estado debe buscar el camino para asegurar una mayor integración política, económica y social de Europa. Como he repetido en varias ocasiones, el futuro de Europa en un mundo multipolar en el que sólo representamos el 7% de la población mundial pasa por una mayor integración y cohesión del continente. Todo paso atrás puede ser muy negativo.
 

El proper dia 9 de desembre ens podem jugar el futur dels propers deu anys d’Europa. La cimera de caps d’estat ha de cercar el camí per assegurar una major integració política, econòmica i social d’Europa. Com he repetit en diverses ocasions el futur d’Europa en un món multipolar en el que només representem el 7% de la població mundial passa per una major integració i cohesió del continent. Tot pas enrere pot ser molt negatiu.
 

Llevamos meses oyendo el mismo discurso: es necesario un ajuste drástico -recortes- en los presupuestos de las administraciones públicas. Sentimos cada día que los "mercados financieros", primeros responsables -recordémoslo- desde hace unos años de la crisis actual, se niegan a comprar deuda soberana -de los estados- y de esta manera presionan para encarecerla. Por otra parte, las bolsas mundiales siguen con una tendencia sostenida a la baja. El paro, especialmente en España, llega a cuotas muy altas.

Portem mesos sentint el mateix discurs: cal un ajustament dràstic –retallades- en els pressupostos de les administracions públiques. Sentim cada dia que els “mercats financers”, primers responsables –recorde-m’ho- fa uns anys de la crisi actual, es neguen a comprar deute sobirà –dels estats- i d’aquesta manera pressionen per encarir-lo. D’altra banda, les borses del món continuen en una tendència sostinguda de davallada. L’atur, especialment a Espanya, arriba a quotes molt grans.

Victòria inapel·lable del PP a Espanya, de CiU a Catalunya i del PNB i Amaiur al País Basc. Derrota i davallada del PSOE i del PSC. Després d’un cicle de vuit anys amb governs del PSOE a Espanya i de les forces d’esquerra a Catalunya s’han produïts canvis notables de majories. A Espanya la victòria del PP és molt àmplia i gaudirà d’una majoria absoluta per governar sense necessitats de pactes, si bé, recordem, la possible reforma de lleis o organismes – per exemple el Tribunal Constitucional- necessiten, per llei acords, més amplis.

En una recent reunió del consell assessor d’una fundació diocesana, un dels seus membres va insistir en una idea que, per la seva força i clarividència, he pensat que avui podia compartir-la amb tots vostès.
 

Aquesta setmana Barcelona acull la VIII Mostra de Cinema Espiritual de Barcelona. Des de l’any 2004, aquesta Mostra ha aconseguit que Barcelona es converteixi en la capital internacional del cinema espiritual amb la presentació de les pel·lícules més rellevants, cada any, d’aquest àmbit.  Així, recordem, films con “El gran silencio”,“Therèse”, “Des hommes et de Dieu”, “También la lluvia”, com “Cartas a Dios” han captat l’atenció del gran públic amb audiències molt significatives.
 

Un dels aspectes particulars i específics d’aquesta crisi, econòmica, social i política que estem vivint és la incertesa i, com a conseqüència, una certa por instal·lada en els nostres entorns. Por quan un familiar o amic es troba a l’atur, o quan tenim por en trobar-nos sense feina. Ens quedem paralitzats. Si treballem,  i ens guanyem raonablement la vida, decidim no gastar per si fos cas. Espantats per les retallades que cada dia els mitjans anuncien, ens preguntem si el sistema de pensions públiques i seguretat social aguantarà en el futur.