La decisió del govern català sobre Eurovegas ni és fàcil ni és tampoc evident. D’entrada, sembla una mica arriscat afavorir la instal·lació d’un complex turístic assentat en el joc – i tot el món que se’n deriva- a tocar de Barcelona. Però també entenc que el govern hi  vegi una oportunitat per a la nostra economia, si són certes les informacions a la premsa que el projecte podria significar una inversió de 17.000 milions d’euros, 261.000 llocs de treball directes i un moviment de més de 5 milions de turistes.
 

La decisión del gobierno catalán sobre Eurovegas ni es fácil ni es tampoco evidente. De entrada, parece un poco arriesgado favorecer la instalación de un complejo turístico asentado en el juego - y todo el mundo que se deriva- cerca de Barcelona. Pero también entiendo que el gobierno vea una oportunidad para nuestra economía, si son ciertas las informaciones en la prensa que el proyecto podría significar una inversión de 17.000 millones de euros, 261.000 puestos de trabajo directos y un movimiento de más de 5 millones de turistas.
 

Quan creus que ja s'acaba,
torna a començar,
i torna el temps dels monstres
que no són morts...(Raimon)

 

Cuando crees que ya se acaba,
vuelve a empezar,
y vuelve el tiempo de los monstruos
que no son muertos ... (Raimon)

 

La revolta als carrers d’Atenes i les retallades imposades per la Unió Europea –sota el dictat d’Angela Merkel- crec que ens obliguen a reflexionar sobre si les mesures que s’imposen als països del sud d’Europa representen l’única sortida possible a l’actual crisi. Mesures dràstiques que no només suposen una reducció notable de prestacions socials dels estats, sinó que, a més, comporten una davallada molt seria de l’activitat econòmica amb riscs probables de recessió. Aquest és l’únic camí? Aquest és el millor camí?

La revuelta en las calles de Atenas y los recortes impuestos por la Unión Europea -bajo el dictado de Angela Merkel- creo que nos obligan a reflexionar sobre si las medidas que se imponen a los países del sur de Europa representan la única salida posible a la actual crisis. Medidas drásticas que no sólo suponen una reducción notable de prestaciones sociales de los estados sino que, además, conllevan una bajada muy seria de la actividad económica con riesgos probables de recesión. ¿Este es el único camino? ¿Este es el mejor camino?

Durant el mandat de José Luís Rodríguez Zapatero a la Moncloa, aquest va aixecar com a “senyeres” distintives de l’esquerra tot un seguit de reformes de caràcter moral amb l’objectiu d’acabar amb les “desigualtats”. Aquestes reformes en l’àmbit de la moral van provocar una reacció – en general- de la dreta, amb manifestacions nombroses i àmplies mobilitzacions. El PSOE va radicalitzar-se amb l’objectiu d’acontentar els seus militants més actius i laics i també, d’aquesta manera, amagar els dèficits en polítiques econòmiques i socials.

Durante el mandato de José Luís Rodríguez Zapatero en la Moncloa, éste levantó como "banderas" distintivas de la izquierda una serie de reformas de carácter moral con el objetivo de acabar con las "desigualdades". Estas reformas en el ámbito de la moral provocaron una reacción -en general- de la derecha, con manifestaciones numerosas y amplias movilizaciones. El PSOE se radicalizó con el objetivo de contentar a sus militantes más activos y laicos y también, de este modo, esconder los déficits en políticas económicas y sociales.

No estic d’acord amb el tancament de Spanair. Desconec si l’empresa estava ben gestionada o no. Desconec el seu model de “negoci”. Com a viatger i usuari de les seves línies, em sorprenien la qualitat dels seus serveis – d’alta qualitat, ben lluny de Vueling o Ryanair- i, també, algunes destinacions que m’imaginava poc rentables.

No estoy de acuerdo con el cierre de Spanair. Desconozco si la empresa estaba bien gestionada o no. Desconozco su modelo de "negocio". Como viajero y usuario de sus líneas, me sorprendían la calidad de sus servicios - de alta calidad, muy lejos de Vueling o Ryanair-y, también, algunos destinos que me imaginaba poco rentables.